La Comissió Episcopal Espanyola de Litúrgia va publicar el document titulat Evangelització i renovació de la pietat popular, en el qual la definia “com el mode particular que té el poble (…) de viure i d’expressar la seva relació amb Déu, amb la Santíssima Verge i amb els Sants”. I prossegueix el document, dient que és una vivència delimitada no solament a l’àmbit privat sinó, també, amb una dimensió comunitària i una participació eclesial.
El mateix document ens diu que “la litúrgia i les devocions són dues maneres de viure i d’expressar el misteri de Crist, d’acord amb la peculiaritat pròpia de cadascú”.
Sant Joan Pau II, a la seva carta apostòlica Vicesimus quintus annus, expressa que entre les futures tasques de renovació, “la pietat popular no pot ser ni ignorada ni tractada amb indiferència o menyspreu, perquè és rica en valors, i ja per ella mateixa expressa l’actitud religiosa davant Déu; però té necessitat de ser contínuament evangelitzada, per tal que la fe que expressa arribi a ser un acte cada vegada més madur i autèntic. Tant els exercicis de pietat del poble cristià, com altres formes de devoció, són acollits i recomanats, sempre que no substitueixin i no es barregin amb les celebracions litúrgiques. Una autèntica pastoral litúrgica sabrà fonamentar-se en les riqueses de la pietat popular, purificar-la i orientar-la cap a la Litúrgia, com una ofrena dels pobles”.
L’aleshores anomenada Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, en el n. 9 del Directori sobre la pietat popular i la Litúrgia. Principis i orientacions, reconeix que “la pietat popular, considerada justament com un tresor veritable del poble de Déu, manifesta una set de Déu que només els senzills i els pobres poden conèixer; ens fa capaços de generositat i de sacrifici fins a l’heroisme, quan es tracta de manifestar la fe; comporta un sentiment viu dels atributs profunds de Déu: la paternitat, la providència, la presència amorosa i constant”.
I en el mateix document (n. 183) referint-se a la Mare de Déu assenyala: “L’Església mateixa exhorta tots els seus fills —ministres sagrats, religiosos, fidels laics— que alimentin la seva pietat personal i comunitària també amb exercicis de pietat, que aprova i recomana. El culte litúrgic, tot i la seva importància objectiva i valor insubstituïble, la seva eficàcia exemplar i caràcter normatiu, no esgota totes les possibilitats d’expressió de la veneració del poble de Déu a la Santa Mare del Senyor.”