Hi ha viatges que van molt més enllà de recórrer milers de quilòmetres. Per a Pierre Peterson, arribar a Barcelona el mes de juny passat va suposar pujar per primer cop a un avió i sortir, també per primera vegada, d’Haití. Ho va fer per participar en el sopar solidari organitzat per la Fundació Nuestros Pequeños Hermanos (NPH) Espanya a favor de l’educació de la infància, on va compartir una història que parla de pobresa, esperança i compromís.
En Pierre va néixer a Cité Soleil, un dels barris més vulnerables de Port-au-Prince. Va créixer en un entorn marcat per la pobresa extrema, on l’accés a l’alimentació, l’educació o l’atenció sanitària era un privilegi per a molt pocs. “La meva història no és un conte de fades”, explica. “És la realitat d’un nen que va conèixer la fam, la misèria, la pobresa i la desesperació.”
Amb tot just dos anys va ingressar a Nos Petits Frères et Soeurs (NPH), l’organització fundada pel sacerdot nord-americà William B. Wasson per oferir una llar, educació i oportunitats a nens i nenes en situació de vulnerabilitat. Allà va descobrir una cosa que fins llavors amb prou feines havia conegut: una família.
“Vam aprendre a viure junts, a compartir, a respectar-nos i a estimar-nos. L’amor incondicional és el regal més gran que vaig rebre a NPH”, recorda en Pierre. Aquella experiència marcaria el rumb de tota la seva vida.
De nen acollit a cuidador d’altres nens
Gràcies al suport rebut va poder continuar els seus estudis universitaris i graduar-se en Enginyeria Informàtica, una oportunitat excepcional en un país on l’accés a l’educació superior continua sent molt limitat.
En l’actualitat, en Pierre coordina projectes del Programa de Necessitats Especials de NPH Haití, on acompanya nens, nenes i persones amb discapacitat que, en molts casos, han estat rebutjats o abandonats per la manca de recursos i l’estigma que encara existeix al país. La seva tasca consisteix a impulsar programes que els permetin accedir a atenció especialitzada, educació, rehabilitació i, sobretot, en un entorn on siguin acceptats i estimats. Per a ell, la inclusió comença amb una cosa tan senzilla i tan transformadora com sentir-se acollit.
“Les persones amb discapacitat m’han ensenyat a ser molt més compassiu. Quan les mires als ulls, hi descobreixes que, malgrat totes les dificultats, mai no perden l’esperança. Quan acceptes una persona amb discapacitat tal com és, ella també t’accepta a tu amb totes les teves diferències. Ens donem suport mútuament. Això és el que dona sentit al meu treball cada dia.”
La seva història va fer un nou tomb quan va decidir fer-se càrrec de la Djoulie, una nena de dos anys amb desnutrició crònica i discapacitat la mare de la qual, familiar d’en Pierre, havia mort. Avui la petita té sis anys, va a l’escola i forma part de la seva família.
“Quan vaig conèixer la Djoulie vaig recordar que jo també vaig arribar a NPH amb dos anys. Vaig sentir que havia arribat el moment d’oferir a un altre nen la mateixa oportunitat que algú em va donar a mi”, explica.
Esperança enmig de la crisi
La realitat d’Haití continua sent extremadament difícil. La violència, la inseguretat i la crisi econòmica condicionen la vida diària de milions de persones. Fins i tot desplaçar-se cada matí fins a la feina suposa un risc per als qui tenen cura de la infància més vulnerable.
Tot i això, el Pierre es resisteix a perdre l’esperança. “El que em dona forces cada matí és pensar que encara hi ha esperança per a Haití. Aquesta esperança comença per nosaltres mateixos i per totes les persones que, des d’altres llocs del món, continuen creient en els nostres nens.”
Durant la seva intervenció a Barcelona va voler recordar que rere cada gest solidari hi ha vides concretes que canvien per sempre: “Soc la prova que, amb amor, educació, oportunitats i solidaritat, una vida es pot transformar.”
Abans d’acomiadar-se, va adreçar un missatge d’agraïment a totes les persones que fan possible la tasca de NPH: “Fer una donació a algú a qui mai no has conegut és un acte extraordinari de generositat. Gràcies al vostres suport no només va canviar la meva vida; també la de milers de nens i nenes a Haití. Si us plau, continueu creient que un futur millor és possible per a ells.”