Trobem “amb freqüència persones desanimades, que miren el futur amb escepticisme i pessimisme, com si res no els pogués oferir felicitat”, adverteix Francesc a la butlla de convocatòria de l’Any Jubilar de l’Esperança.
En llegir aquesta realitat, em recorre pel cos un calfred tot i ser conscient que hi ha persones en aquesta situació ja sigui per la història vital que han tingut o per les circumstàncies que, actualment, tenen. Però llegir-ho dit pel Papa em fa pensar que és molt més habitual. I no és estrany per la realitat que ens envolta; però, hi ha tants motius per continuar sent capaços de viure feliços!
No vull pecar d’ingenuïtat o que se’m pugui titllar d’inconscient en afirmar que res no ens pot prendre la capacitat de cercar la felicitat malgrat tot. Víctor Frankl afirmava que la “llibertat humana més gran és que, malgrat la nostra situació a la vida, sempre som lliures d’escollir els nostres pensaments!”, “d’escollir la nostra actitud”, tot i les pitjors situacions possibles, podem decidir com viure-les i, qui sap si les podrem canviar.
A moltes converses quotidianes podem intuir o sentir el desànim que ens envaeix; en general, les nostres converses són plenes de queixes i de poca positivitat. Sense adonar-nos-en, fem que els nostres dies s’omplin de cert pessimisme i és contagiós.
Els seguidors de Jesús, però, sabem que hi ha una altra manera de viure, que podem i hem de transformar el nostre dia i el de les persones que ens envolten per viure des de l’esperança clara que un altre món és possible.
Visquem aquest any jubilar de manera esperançada en el nostre camí quotidià, sento que és el nostre deure amb la humanitat i és tan necessari…