L’Església ha publicat recentment el document Tenir cura de la nostra Casa comuna en el qual diu que la “degradació ambiental” es defineix com un pecat contra Déu i la natura. En el cor d’aquesta actuació hi ha la falta de respecte a la dignitat humana i el rebuig del bé comú. Per això, ho concreta en aquest enunciat: “Proposam definir el pecat ecològic com una acció o omissió contra Déu, contra el proïsme, la comunitat i el medi ambient.”
Es tracta, idò, que revisem el model econòmic i les actuacions que se’n deriven, ja que la direcció que prenen moltes societats les implica en el dany infligit a la natura quan comanden la manca de respecte i el rebuig del pla creador de Déu, que afecta tant les persones com el medi natural en el qual viuen. Per això, queda posat en evidència l’estret vincle que existeix entre el “crit de la terra” i el “crit dels pobres”. D’aquí, que es demani una “conversió ecològica integral” que reorienti les persones i tota la societat a millorar en tot, fent-ne d’ella la civilització de l’amor.
El papa Francesc, a l’encíclica Laudato Si’,ja s’hi referia quan deia que la terra “clama pel dany que li provoquem a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns que Déu hi ha posat. La violència que hi ha en el cor humà, ferit pel pecat, també es manifesta en els símptomes de malaltia que advertim en el sòl, en l’aigua, en l’aire i en els éssers vivents. Per això, entre els pobres més abandonats i maltractats, hi ha nostra oprimida i devastada terra”. I, ara, és el papa Lleó el qui ens convida a renovar el nostre interior, reconeixent que allò que està degradant l’entorn és perquè d’alguna manera ho portam dins nosaltres.