“La pau sigui amb tots vosaltres! Voldria que aquesta salutació de pau entràs en el vostre cor, arribés a les vostres famílies, a totes les persones, allà on siguin, a tots es pobles, a tota la terra. Déu us vol bé, Déu us estima a tots, el mal no prevaldrà. Posem-nos tots a les mans de Déu. Per tant, sense por, unides mà a mà amb Déu i entre nosaltres, caminem endavant!”

Aquestes són les primeres paraules pronunciades pel nou papa Lleó XIV dirigides no sols a l’Església, sinó a tota la humanitat i que ja assenyalen l’inici d’un camí sinodal al qual som convidats a compartir, seguint —com ell mateix ha dit— la trajectòria traçada pel papa Francesc, al qual ha fet referència. La pau ha estat la paraula clau. Ens afecta i afecta tot el món en un moment delicat i d’incertesa. Una pau que, per aconseguir-la, sigui desarmada i desarmant.

Haurem de seguir aprenent moltes coses d’aquest nou Papa que el Senyor ens ha concedit per guiar-nos en el camí de fidelitat a Jesús, assumint l’estil de l’Evangeli, mitjançant el diàleg, la discreció, la humilitat, la inclusió i integració dels migrants i descartats, un servei que, des de les actituds evangèliques de la misericòrdia i la compassió, hem de fer que entre nosaltres tenguin carta de ciutadania.

Tot això ha de ser possible —ens ha dit des del començament— des d’una Església que posa Déu en el seu centre i viu la unitat interna com a testimoni perquè el món cregui, per això hem d’edificar ponts que afavoresquin noves relacions entre les persones, i enderrocar els murs que encara les separen. Hem d’entendre que només amb una Església així, formada per cristians que ho viuen, podem dir una paraula convincent als altres.