L’Ateneu Universitari Sant Pacià posarà en marxa a partir del curs 2025-2026 el nou Postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic. Una proposta acadèmica pionera que formarà professionals especialitzats en la recuperació integral de tot tipus de partitures i documents musicals pertanyents a l’àmbit de la música litúrgica. El postgrau, format per dos semestres de matèries curriculars i sis mesos de pràctiques en un arxiu, estarà dirigit pel professor Pau Jorquera i Bordonau, que recentment ha estat nomenat nou director de l’Escolania de Montserrat.
Per què s’ha creat aquest nou Postgrau?
Sorgeix de la situació actual del patrimoni musical a Catalunya. Tenim desenes de milers de manuscrits musicals repartits en arxius, biblioteques i fons de diversa mida: des de grans col·leccions com l’arxiu de Montserrat, amb uns 12.000 manuscrits, fins a petites parròquies on es conserven uns pocs llibres. Si comptem des del segle X o XI fins a l’actualitat, el patrimoni musical català és immens. Tot i que una part està catalogada, la majoria encara no està ni transcrita ni editada, i per tant és inabastable per als intèrprets actuals. Si no hi ha una edició moderna, aquesta música resta pràcticament inaccessible per a la interpretació i la divulgació.
Què proposa concretament el programa educatiu?
Volem formar professionals capaços de fer la recuperació integral del patrimoni musical litúrgic. Aquesta integralitat implica tot el procés: des de localitzar i identificar la partitura, entendre el context històric i litúrgic en què va ser creada, fins a transcriure-la i editar-la en formats moderns i interpretables.
Quina d’aquestes fases és la més complexa?
Potser la més difícil és la contextualització i catalogació. Qui no estigui familiaritzat amb la música litúrgica haurà d’aprendre com funciona l’any litúrgic, quins tipus de composicions es cantaven —responsoris, himnes, càntics, etc.— i també distingir la música estrictament litúrgica de la religiosa però no litúrgica. Evidentment, també la transcripció presenta complexitat, i per això comptarem amb el millor professorat especialitzat de Catalunya, que guiarà els alumnes en tot aquest procés.
Quins són els arxius de Catalunya on queda més feina per fer?
Cada bisbat té el seu arxiu eclesiàstic, però també hi ha fons destacats com el ja esmentat de Montserrat, l’Orfeó Català, o basíliques com la del Pi, que té un arxiu musical molt important. D’altra banda, també hi ha petits arxius parroquials on es poden trobar veritables joies de polifonia. El volum de manuscrits pendents de recuperar és enorme, queda molt per descobrir. Per això aquest postgrau pot suposar un abans i un després, especialment si aconseguim que l’administració pública impulsi noves línies de subvenció i contractació de professionals formats, perquè els arxius necessitaran personal capacitat per fer aquesta feina. Això obrirà també noves sortides professionals per als futurs titulats del postgrau.
