El polèmic document romà Fiducia supplicans sobre el sentit pastoral de les benediccions, a més de les reserves ja destacades en molts àmbits eclesials, mostra un problema de comprensió pel que fa a la relació entre la litúrgia i l’acció pastoral de l’Església. Val a dir, però, que aquest defecte no és exclusiu del document esmentat; el trobem en els diversos sectors eclesials que no han acabat d’acollir la teologia de la litúrgia que presenta el Vaticà II.

Quan el redactor afirma que les benediccions a les quals fa referència no són litúrgiques sinó pastorals, posa en evidència la confusió a la qual ens referim.

És clar que la litúrgia no esgota tota l’acció pastoral que l’Església porta a terme, però sí que cal subratllar que tota acció litúrgica és la màxima expressió d’aquesta acció pastoral. Quantes vegades vam sentir explicar aquest punt a l’enyorat bisbe Tena o ho vàrem llegir en els seus escrits!

En primer lloc, recordem que el Ritual sobre les benediccions, és a dir, el llibre litúrgic de referència en aquest tema, afirma clarament en el número 16 dels seus praenotanda que “les benediccions són accions litúrgiques de l’Església”. També aquelles —previstes pel mateix Benediccional— que són celebrades per un laic, per raó del seu sacerdoci baptismal. No és el ministre qui dona la personalitat litúrgica a una acció, sinó que aquesta la té per ella mateixa arran de les disposicions divines i per l’autoritat de l’Església.

Per altra banda, el Concili va deixar ben clar que no hi ha una acció eclesial més eficaç en l’Església que la realitzada a través de les accions litúrgiques (cf. SC 7). I que totes les activitats pastorals troben el cimal i la font en la litúrgia (cf. SC 10). Per tant, no hi ha acció litúrgica que no sigui pastoral, sinó que és  —com hem dit més amunt— l’expressió més alta de la vida pastoral.

Per tant, continuar presentant la litúrgia i la pastoral com a dues realitats separades o, encara pitjor, com si la litúrgia celebrada fos un entrebanc per a l’acció pastoral, és no haver comprès —o molt poc— què és, en definitiva, la litúrgia i quin ha de ser l’objectiu de tota l’activitat pastoral dels ministres, així com el de l’apostolat dels batejats en general.

Una cosa és pregar per algú, invocar la misericòrdia i l’ajut de Déu, i una altra beneir. Les benediccions són sempre litúrgiques i, per tant, expressió de la vida pastoral de l’Església.