El Diumenge 25 de maig, VI de Pasqua, el Secretariat diocesà de Pastoral de la Salut de Barcelona ha celebrat, amb goig,  la Pasqua del Malalt, en el marc de l’Any Jubilar iniciat pel papa Francesc, ara sense la seva presència física però amb el seu missatge encoratjador. Donem gràcies a Déu pel papa Lleó XIV elegit recentment pel Col·legi de Cardenals.

El lema d’aquest any Jubilar és el proposat pel papa Francesc: ”Pelegrins d’Esperança”, en aquest sentit fem el lema de la nostra campanya: “Hem estat salvats, però només en esperança” (Rm 8,24)

La vida cristiana és un camí que també necessita moments forts per alimentar i enfortir l’esperança, companya insubstituïble que permet entreveure la fita: l’encontre amb el Senyor Jesús.

El Diumenge VI de Pasqua és el dia que les comunitats pastorals, parròquies, diferents equips de Pastoral de la Salut o petits nuclis de persones… preguen amb malalts i pels malalts i  s’administra el sagrament de la Unció dels Malalts durant la celebració de l’Eucaristia o es visita les persones malaltes de la parròquia que viuen a casa seva, a residències o estan hospitalitzades.

Des d’aquesta perspectiva la Dra. Carmen Benito, directora del Secretariat, va proposar fer una reunió extraordinària amb les persones que formen part del que anomenem “Comissió de Parròquies”. Va haver-hi una molt bona participació i amb entusiasme es va preparar amb tot detall la celebració Jubilar.

D’aquesta trobada va sorgir el lloc on es podria celebrar l’Eucaristia, quina coral podria acompanyar-nos, quins cants serien els mes adients, com podríem fer les pregàries, les ofrenes, qui podria fer les lectures, la monició d’entrada, hauria d’haver-hi algun mossèn per poder rebre el Sagrament de la Reconciliació, que tothom pogués tenir la pregària del Jubileu i la pregària del Dia del Malalt….

Es va acordar que la celebració fos al santuari de Sant Josep de la Muntanya, un dels llocs jubilars de l’arxidiòcesi i per la proximitat de l’hospital de l’Esperança. L’Eucaristia va ser presidida per Mn. Bruno Bérchez, arxiprest de la zona de Gràcia, acompanyat de Mn. Rafael Cervera, DP. S’hi van aplegar més de dues-centes persones, representants de les diferents parròquies de la diòcesi i dels Agents de pastoral de la Salut que treballen als hospitals.

Mn. Juan Barrio Puente, capellà del santuari i referent pastoral de l’hospital de l’Esperança, va romandre al servei de les persones que demanaven el sagrament de la Reconciliació.

Abans de l’inici de la missa, i en una breu al·locució, M. Montserrat Ribó, coordinadora de la pastoral de les parròquies, va fer una explicació de la importància de la celebració de la Pasqua en el marc de l’Any jubilar

A continuació, la Coral del Col·legi de Metges de Barcelona i de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sota la direcció de Sorkunde Olivares i amb Lluïsa Fortí al piano, va introduir el cant d’entrada: L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres. Els cants triats per la Coral ens van ajudar a participar activament en la celebració.

Mn. Bruno en l’homilia ens transportà des de la intel·ligència artificial fins a l’Esperit Sant. Com creure i viure de l’acció de l’Esperit Sant en cada moment d’alegria o de dificultat… i com transmetre esperança a les persones del nostre entorn.

Les pregàries de la celebració varen ser preparades i llegides per membres de diferents parròquies de la diòcesi. Així com les ofrenes del pa, del vi, dels ciris i les flors. Amb un detall ben especial i de tradició en el santuari: unes intencions personals escrites en uns paperets ofertes en una safata a Sant Josep de la Muntanya que es beneeixen i més tard es cremen.

Al final de la celebració Mercedes Macias va llegir una pregària-testimoni d’acció de gràcies que reflectia la malaltia com una oportunitat de trobada amb el Senyor i un grau de confiança en Déu i de maduració en la fe.

Una celebració ben joiosa, de la qual cal donar gràcies a Déu i escampar el que hem viscut arreu.

Perquè si d’una cosa ens ha fet adonar el Lema d’enguany amb més insistència, si es pot dir així, és que la malaltia, la limitació, qualsevol fragilitat… no treuen la dignitat a l’home sinó que li fan sorgir les preguntes últimes!

Per què? Cal considerar la persona malalta com a subjecte actiu, responsable de l’evangelització. D’aquí la importància dels laics en l’acompanyament en aquests moments per refer espais petits, refer proximitats, crear vincles d’esperança que ens ajuden a viure la importància de la parròquia en l’acompanyament i la recepció dels sagraments. Per això l’apòstol Pau ens diu que “l’esperança us ompli d’alegria” (Rm 12,12).

Sí, necessitem que “sobreabundi l’esperança” (cf. Rm 15,13) per a testimoniar de manera creïble i atraient la fe i l’amor que portem al cor; perquè la fe sigui joiosa i la caritat entusiasta; perquè cadascú sigui capaç de donar ni que sigui un somriure, un gest d’amistat, una mirada fraterna, una escolta sincera, un servei gratuït, sabent que, en l’Esperit de Jesús, això pot convertir-se en una llavor fecunda d’esperança per a qui ho rep.”