El pare Manel Gasch, abat de Montserrat, presideix dilluns 9 a les deu del matí una missa en sufragi dels difunts de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. La missa, que es fa a la basílica de Santa Maria la Major, clou els actes del pelegrinatge organitzat del 6 al 9 d’octubre amb motiu dels 800 anys de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. A la plaça de Sant Pere del Vaticà, mentre ens preparàvem per assistir a la pregària de l’Àngelus, vam poder conversar una estona amb l’abat Manel Gasch.

Com definiria el que s’ha viscut aquests dies aquí a Roma?

Aquests dies a Roma hem viscut una experiència de fraternitat. La Confraria és una fraternitat de fidels, de cristians i de devots de la Mare de Déu de Montserrat. Les activitats, evidentment, són molt importants, però són com les etapes del fil que ho condueix tot: una experiència de fraternitat basada en els eixos de la Confraria, sobretot el de la pietat popular, amb una atenció especial a la pau i a les necessitats dels pobres.

“Aquests dies a Roma hem viscut una experiència de fraternitat”

De la mà de Montserrat s’ha donat a conèixer més la cultura i la fe del poble català?

Roma és una aparador al món cristià i catòlic. S’han viscut molts moments importants a molts nivells, com a la plaça de Santa Maria in Trastevere, on durant dues hores va passar molta gent, turistes i visitants, i van poder veure una sardana o que resàvem un rosari en català. Van poder veure la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. To això és projecció de Montserrat al món. A un nivell més eclesial, hem d’agrair al Sant Pare que hagi tingut present Montserrat i que ens hagi adreçat unes paraules durant l’audiència de dissabte al matí. Tot plegat ha tingut també una gran repercussió. Ha estat, doncs, un projecció natural de Montserrat al món, de la cultura i la fe en la Mare de Déu i de la nostra realitat.

“Ha estat una projecció natural de Montserrat al món, de la cultura i la fe en la Mare de Déu i de la nostra realitat”

Ha estat un preparatiu de cara al mil·lenari de l’abadia de Montserrat el 2025?

Hem de pensar que així com Roma és un aparador mundial Montserrat, a una escala molt més petita, també ho és, perquè també és el món que ve a Montserrat. Més d’un milió de persones que ens visiten l’any són de fora de l’Estat espanyol. Per tant, ens hem de concentrar en els esforços per explicar sobretot Montserrat des de Montserrat. És veritat que deslocaritzarem algunes activitats i prepararem coses potser a Barcelona i en algun altre lloc d’Europa, però intentarem no fer-ne d’excessives.

La pregunta que sempre li formulen els mitjans: ha convidat el Sant Pare per al Mil·lenari?

D’il·lusió ens en faria molta, però Francesc, en els deu anys que fa que és Papa, ha deixat clares quines són les preferències pel que fa als viatges. Va a llocs molt simbòlics i de frontera, normalment no s’ha prodigat en visites en esdeveniments com aquest. Com va dir el P. Joan Maria Mayol en la roda de premsa a l’Associació de Premsa Estrangera, el Papa sempre està convidat. A més, com a jesuïta, Montserrat té un pes molt important i bonic en la vida de sant Ignasi però depèn d’ell. A mi em sap una mica de greu posar-lo cada cop en el compromís de si vindrà o no vindrà, farà la visita o no la farà. No l’hi vaig dir durant l’audiència, però ja sap que hi està sempre convidat.

El que sí que van poder fer va ser agrair-li la condecoració de la Rosa d’Or. Quina és la importància d’aquest reconeixement?

És la condecoració més alta que dona el Sant Pare. Es va crear l’any mil. D’una banda, la dona a caps d’estat, reis i, a partir del segle XIX, es comença a donar també a advocacions de la Mare de Déu. Hi ha una llista important de santuaris del món que la tenen. La té la Mare de Déu de la Cabeça i Montserrat, ara, és el segon santuari de l’Estat espanyol que la té. Ens fa molta il·lusió perquè no deixa de ser una distinció, una prova d’amor i de comunió del Sant Pare envers el santuari de Montserrat.

És també un encoratjament?

Sempre. Ens fa sentir en comunió amb l’Església de Roma i l’Església universal. Les condecoracions no són essencials, perquè l’essencial és l’Evangeli de Jesucrist, cosa que el Papa té molt clara. En totes les seves paraules aquesta realiat és present. Però vivim en un món en què aquests petits detalls de comunió i de reconeixement també ajuden. Encara ho hem d’estudiar però esperem poder-la posar en un lloc visible, a prop de la Mare de Déu, de manera que tots els pelegrins siguin conscients del vincle de comunió del nostre santuari amb el Sant Pare.

“Esperem poder posar la Rosa d’Or en un lloc visible, a prop de la Mare de Déu”

Mentre sonava la Sardana de la Pau de Mons. Valentí Miserachs, ens arribaven notícies dramàtiques de Terra Santa.

Desgraciadament, la realitat humana desferma de vegades les forces del mal i de l’odi. La situació a Israel i Palestina fa patir molt. Són conflictes enquistats de fa molts anys que sembla impossible poder resoldre. El que sabem és que com més guerra hi ha també més morts i violència, i menys possibilitats d’arribar a una solució de pau. El Sant Pare és una de les veus que parla de manera més contundent contra la guerra i a favor de la pau i la mediació. Estic segur que està fent esforços per trobar solucions. Des de l’Església tenim molt clar que la prioritat és únicament i exclusivament la pau per evitar els danys humans i materials. Una guerra l’única cosa que fa és crear més i més perjudicis per a tothom. A nosaltres ens toca pregar per la pau. Som conscients que són conflictes que ens queden a anys llum de les nostres possibilitats directes, però tenim la força de la pregària. Realment tu no saps mai on pot arribar la teva capacitat d’influència. La Comunitat de Sant’Egidio, amb el paper que ha tingut de mediador en tants conflictes, n’és una bona mostra.