“Però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre” (Jn 14,26).

Amb aquest rol d’“ensenyar i recordar” totes les paraules del Senyor, l’Esperit Sant no parla per ell mateix, sinó que transmet el que ha sentit de Jesús, i així allarga el seu messianisme pacífic per sempre i el manté actual. La revelació de Jesús encara no ha arribat a terme; ella té necessitat d’un complement, que serà l’“ensenyar” del Paràclit. Aquest té per objecte l’ensenyament de Jesús.

“Recordar” no és una repetició del passat, sinó la mirada que sap veure la significació dels fets, més enllà de les aparences. A l’AT el verb té per objecte no simplement reviure els esdeveniments històrics, sinó conduir Israel a comprendre millor el sentit de les intervencions de Jahvé, per suscitar la fe en Ell.

L’Evangeli de Joan és el que més bé desenvolupa el tema del record a la Bíblia: gràcies al record de tal paraula o acció de Jesús, els apòstols comprendran el veritable sentit després de la resurrecció. Així passa amb les paraules de Jesús sobre el nou Temple, que en el seu moment eren misterioses; en la resurrecció ells les recorden i creuen en l’Escriptura i en la paraula de Jesús.

El record és la tasca pròpia de l’Esperit, el qual té un sentit teològic, que és el de donar una intel·ligència de fe sobre les paraules i l’ensenyament de Jesús.