Si hagués de descriure aquesta paràbola de Jesucrist, segons l’evangelista sant Mateu, em vindrien les paraules “mosaic” i “filigrana”. Un mosaic es compon de moltes peces, anomenades tessel·les. De prop, n’aprecies la rugositat i la varietat; de lluny, la bellesa d’un missatge que només es percep contemplant-lo en conjunt.
Aquesta paràbola de Crist és precisament com un mosaic: té diverses peces. D’una banda, la veu de Jesús; de l’altra, les citacions de les Sagrades Escriptures, que remeten a l’ús que el Salvador feia de la Paraula divina; i, finalment, la veu de l’autor apostòlic, que ens ajuda a entendre el missatge que Jesucrist volgué transmetre aleshores i que l’Església, ministra i administradora dels misteris divins, porta a tota la humanitat.
La paràbola tracta d’una vinya que cal atendre. A l’Antic Testament, la vinya del Senyor dels Exèrcits és la casa d’Israel. Aquí, la vinya és la humanitat, necessitada de l’anunci de Jesucrist, el Salvador enviat pel Pare per redimir-nos, perdonar els pecats i fer-nos entrar en comunió amb Déu pel sagrament de la carn de Jesús, la seva paraula, els seus signes sagrats i la seva mateixa vida, que transforma els nostres comportaments.
Els servents no estan a l’altura i, finalment, el pare de família ha d’enviar el Fill i hereu perquè, apel·lant a la seva autoritat moral, compleixin les feines. Però no fou possible. Els vinyaters, tot i haver rebut grans dons, fins i tot l’hereu, no saberen veure més enllà de les ambicions personals.
També nosaltres desenfoquem la mirada espiritual. Tenim la vinya de la consciència, que Déu ens ha donat, i sovint ens costa cuidar-la perquè ens centrem en objectius o perspectives que no són l’amor de Déu ni l’atenció als altres.
En aquesta vinya també hi podem veure reflectida la humanitat del segle XXI, confiada als membres de l’Església del Senyor, cridats a evangelitzar-la des de la concòrdia, la comunió i el diàleg, confiant en la força transformadora de l’Esperit Sant, en el coratge de la paraula de Jesús i en els signes poderosos de la misericòrdia de Crist, revelats en la litúrgia i en la pregària dels fills de Déu.
Demanem al Senyor la gràcia de saber escollir de quina banda volem estar: de la de l’evangelista i les Sagrades Escriptures, que ens ajuden a comprendre qui és Jesucrist, o de la d’aquells vinyaters que, més que malvats, foren maldestres per discernir la voluntat de l’amo de la vinya, el pare de família. Fins i tot quan els lliurà el seu propi Fill, no reconegueren la urgència de l’amor amb què havien de tractar la vinya.
Que l’amor de Déu sigui per a nosaltres motiu de reflexió i transformació espiritual; que abandonem el pecat i l’egoisme i ens desplacem del centre, per entrar sota el poder del Senyor, que no defugí ni tan sols la creu per cridar-nos a una vida nova i a una missió renovadora.