Jesús continua interpel·lant els summes sacerdots i els ancians del poble adduint-los una segona paràbola, la dels vinyaters homicides. Es tracta d’una paràbola entremesclada de trets al·legòrics on cada tret té el seu significat: l’“home amo de la casa” i “senyor de la vinya” és Déu; “la vinya” és Israel, el primer poble escollit a qui l’arrendà perquè li donés els seus fruits; “els servents”, enviats els uns rere els altres, són els Profetes; “el seu fill” és Jesús, a qui “mataren i expulsaren fora de la vinya”, com conserva encara el Còdex Beza, avalat per les antigues versions llatines i Ireneu, i no com fa el text usual: a qui “expulsaren fora de la vinya i mataren”, és a dir, li donaren mort fora de les muralles de Jerusalem, una interpretació historicitzant que Lluc conscientment farà seva en la Demostració a Teòfil, exsumme sacerdot (Lc 20,15).

Els “vinyaters” homicides representen els dirigents religiosos (“summes sacerdots”) i polítics (“ancians del poble”) del poble escollit; els “altres vinyaters” a qui “arrendarà la vinya” són ara “els qui li reporten els fruits als seus respectius temps”, totes les persones lliures que treballen la terra “i la fan fructificar”.

La “tanca”, el “cup” i la “torre de guàrdia” han estat destruïts; “la vinya” ja no té fronteres: quan, després de matar-lo, “l’expulsaren fora de la vinya”, la vinya ha estès les seves sarments per tot el nostre planeta. El Déu, Pare de Jesús, no cova cap mena de venjança com feu el “senyor de la vinya”: Jesús ha deixat de banda el llenguatge reivindicatiu i ha fet seu el llenguatge de l’amor, de l’amor desinteressat, que Déu esperava que algun dia el Fill de l’home, ja madur, ple d’Esperit Sant, arribés a expressar, encarnant tot el seu projecte creador. Per això Mateu, segons Beza i alguns manuscrits i versions antigues, ha canviat el to del Salm 117,23: “De part del Senyor s’ha esdevingut això i és estrany als vostres ulls!”, als ulls dels dirigents jueus i de tots els qui pretenen encara avui apoderar-se de la vinya.