Fa uns dies celebràvem el Dia del Papa. En la seva primera salutació, el papa Lleó XIV ens va oferir l’espurna divina més bonica: “Déu ens estima a tots incondicionalment.” Després, en el seu primer discurs als membres del Cos Diplomàtic, el 16 de maig, va subratllar amb força les “tres paraules clau que constitueixen els pilars de l’acció missionera de l’Església: pau, justícia i veritat”. I en l’homilia en la missa d’inici del ministeri petrí, ens va deixar un encàrrec ineludible: “Aquesta és l’hora de l’amor! La caritat de Déu, que ens fa germans entre nosaltres, és el cor de l’Evangeli. Nosaltres volem dir al món, amb humilitat i alegria: mireu Crist! Aproveu-vos a Ell! Acolliu la seva Paraula que il·lumina i consola! Escolteu la seva proposta d’amor per formar la seva única família: en l’únic Crist nosaltres som u.” Amb aquestes paraules del Papa com a teló de fons, mirem Pere i Pau. Pere va ser proper a la sensibilitat jueva i Pau a la dels gentils. Pere pasturava totes les ovelles, mentre que Pau obria camins, formulava la fe de forma renovada i innovava amb la seva creativitat. Avui necessitem els dos esperits d’aquests apòstols en la vida de l’Església.

L’escut del Sant Pare s’aixeca sobre un fons blau, que evoca les alçades del cel i es caracteritza pel seu valor marià, un símbol clàssic en referència a la Santíssima Verge Maria, el lliri flos florum. En l’altre camp, de color blanc, destaca l’emblema de l’orde agustí, un cor ardent travessat per una fletxa.

Que la silueta de Lleó XIV resplendeixi en el món d’aquesta hora, i que la seva veu arribi a les consciències lliures perquè, entre tots, mirem d’establir en la humanitat, la civilització de l’amor.