El Papa ha subratllat que el coneixement allunyat de la veritat i la bondat condueix a “una confusió que pot arribar a ser inhumana”. Així ho ha expressat durant la visita a la Universitat Nacional de Malabo a Guinea Equatorial i la inauguració del campus que portarà el nom de Lleó XIV.

La universitat ha de ser espai “de progrés solidari, d’un coneixement que ennobleixi i desenvolupi l’ésser humà de manera integral” i constitueixi un “espai per a l’esperança, per a la trobada i per al progrés”, ha dit el Pontífex.

Segons el Papa, inaugurar una seu universitària va més enllà d’“un acte administratiu” o d’habilitar “espais destinats a l’estudi”: és un “gest de confiança en l’ésser humà” i l’afirmació que val la pena “continuar apostant per la formació de les noves generacions” i posar el coneixement “al servei del bé comú”.

LLEÓ XIV

“La universitat és una realitat ben arrelada en la seriositat de l’estudi, en la memòria viva d’un poble i en la recerca perseverant de la veritat”

El papa Lleó ha evocat el simbolisme de la ceiba, l’arbre de Guinea Equatorial. A través de la seva imatge, ha transmès el significat de la missió de la universitat: arrels profundes en la seriositat de l’estudi, la memòria viva de la nació i la recerca constant de la veritat. I ha afegit que la universitat ha d’oferir als joves no només les eines per a l’èxit professional, sinó també “raons per viure, criteris de discerniment i motivacions per al servei”.

Lleó XIV ha recordat també la imatge bíblica de l’arbre del coneixement del bé i del mal, i ha subratllat que el problema no rau en el coneixement en si, sinó en la seva distorsió, perquè “llavors el coneixement deixa de ser obertura i esdevé possessió”.

El Papa ha alertat sobre l’intent de desviar el coneixement cap a una forma de saber que cerca “plegar-lo a la pròpia mesura, jutjant-lo segons la conveniència de qui pretén conèixer”. En aquest cas, ha explicat, el coneixement “deixa de ser obertura i es torna possessió; deixa de ser camí cap a la saviesa i es transforma en afirmació orgullosa d’autosuficiència, obrint pas a pèrdues que es poden tornar inhumanes”.

El simbolisme de la creu ha estat present en el discurs de Lleó XIV. No es tracta d’una negació de la raó, ha confirmat, sinó d’un signe de la seva redempció.

La veritat no es pot crear ni posseir, ha continuat, sinó que s’ha d’acceptar amb humilitat i practicar-se amb responsabilitat.

LLEÓ XIV

“En Crist es revela una profunda harmonia entre veritat, raó i llibertat. La veritat es presenta com una realitat que precedeix l’home, li parla i el crida a transcendir-se a ell mateix; per tant, es pot buscar amb confiança”

El Papa ha destacat que la qualitat de la universitat és inherent a la dels seus estudiants, no “al nombre de graduats o de l’extensió de la seva infraestructura. Aquest és el desig sincer que l’Església expressa en el seu compromís plurisecular amb l’educació: que els professionals siguin bons gràcies al coneixement i a la tècnica; fruits madurs per una fecunditat autèntica, capaços d’anar més enllà de la mera aparença de l’èxit”.