Lleó XIV ha començat oficialment el ministeri petrí deu dies després de ser escollit el 8 de maig com el Pontífex número 267 de l’Església catòlica. Prop de 200.000 persones, fidels vinguts d’arreu del món, el van acompanyar en aquesta litúrgia única pel seu significat i ritu.

A les nou i cinc minuts el papamòbil amb Lleó XIV a bord ha travessat l’arc de les Campanes per aparèixer entre la multitud. El Pontífex ha saludat entusiasmat els nombrosos fidels que des de les 6 de matí havien començat a congregar-se per a la missa. Lleó XIV ha recorregut la plaça de Sant Pere i ha baixat per la Via della Conciliaziones fins a pràcticament Castel Sant’Angelo prodigant benediccions, salutacions i somriures davant la sorpresa de molts fidels que continuaven travessant les mesures de seguretat per poder participar en la missa que començava a les deu. Del balcó de la basílica de Sant Pere penjava el tapís amb l’escut vaticà. I de la portalada central, el tapís de la pesca miraculosa que recull el diàleg de Jesús amb Pere al qual es referien els textos litúrgics de la cerimònia. A l’altar també hi havia una imatge de Nostra Senyora del Bon Consell a la qual Lleó XIV té gran devoció i que va anar a visitar en la seva primera “escapada” del Vaticà al santuari de Genazzano, a 70 quilòmetres de Roma.

El pal·li i l’anell

Mentre els convidats de les més de 150 delegacions internacionals s’acomodaven al costat dret de l’altar i els fidels a la plaça resaven el Rosari, a la basílica vaticana estava a punt de desenvolupar-se un altre dels ritus importants de la cerimònia. Lleó XIV, acompanyat pels patriarques de les Esglésies orientals, va baixar a la tomba de Sant Pere per pregar davant l’apòstol. Allà descansaven dos objectes que són l’emblema del Papa: el pal·li i l’anell del pescador. Aquest moment de recolliment subratlla el vincle entre el Bisbe de Roma i el martiri de l’apòstol Pere en aquell mateix lloc, el turó vaticà.

El pal·li és una peça litúrgica feta de llana dels anyells que es beneeixen al gener, per la festa de Santa Agnès. Remet al bon pastor, que porta sobre les espatlles l’ovella perduda, i la triple resposta de Pere a la petició de Jesús ressuscitat de pasturar les seves ovelles. Als extrems està pintat de negre i també té sis creus negres brodades en seda. Està rematat per tres agulles que representen els tres claus de la creu de Crist. L’anell del pescador simbolitza l’autenticitat de la fe confiada per Crist a Pere i la custòdia del qual recau ara en el seu successor, Lleó XIV. El portador d’aquest anell també té la missió de tirar les xarxes, com al mar de Galilea, per continuar sent “pescador d’homes”.

Després de la proclamació de les lectures i l’Evangeli, i abans de l’homilia, tres cardenals dels tres ordres (diaques, preveres i bisbes) han imposat a Lleó XIV aquests signes del Successor de Pere. El cardenal Mario Zenari, nunci a Síria, li ha col·locat el pal·li. Tot seguit, el cardenal Fridolin Ambongo, arquebisbe de Kinshasa, ha pronunciat una pregària especial per demanar l’ajuda del Senyor per a Lleó XIV. Finalment, el cardenal Luis Antonio Tagle li ha col·locat l’anell del pescador. El papa Lleó XIV en vestir aquests signes, s’ha emocionat visiblement. Després d’un aplaudiment, s’ha produït un altre dels ritus singulars d’aquesta litúrgia, el de l’obediència. Dotze persones en representació del Poble de Déu, laics i consagrats de diferents parts del món, han prestat obediència al Successor de Pere.

Lleó XIV ha començat l’homilia expressant la seva gratitud i va esmentar una bonica frase de sant Agustí: “Ens vau fer per a vós, Senyor, i és inquiet el nostre cor fins que no reposi en vós.” També ha recordat aquest últim i intensíssim mes viscut a Roma i “la tristor dels nostres cors” després de la mort del papa Francesc. Quan Lleó ha recordat el seu predecessor, a la plaça s’ha sentit un fort aplaudiment. El Pontífex ha evocat a més aquesta darrera benedicció de Francesc diumenge de Pasqua per recordar als fidels “que el Senyor no abandona mai el seu poble”.

LLEÓ XIV

“He estat escollit sense tenir cap mèrit i, amb temor i trepidació, vinc a vosaltres com un germà que vol fer-se servent de la vostra fe i de la vostra alegria, caminant amb vosaltres pel camí de l’amor de Déu, que ens vol a tots units en una única família”

El Pontífex ha centrat l’homilia a l’entorn de dues paraules: amor i unitat. Ha parlat d’un amor oblatiu que és el que Crist va demanar a Pere i que Pere va ser capaç de posar en pràctica “perquè ha experimentat en la seva vida l’amor infinit i incondicional de Déu, fins i tot en l’hora del fracàs i la negació”, ha afegit Lleó XIV. Per això, “només en l’amor de Déu Pare es pot estimar més els teus germans, és a dir, fins a oferir la vida per ells”. Lleó XIV ha insistit que la missió de l’Església és difondre aquest amor i no arribar als altres a través de “la propaganda religiosa o els mitjans del poder”. El Papa ha definit la tasca de Pere com la de “pasturar el ramat sense cedir mai a la temptació de ser un líder solitari o un cap que està per sobre dels altres, fent-se l’amo de les persones que li han estat confiades”.

Pel que fa a la unitat, potser aquest serà un dels grans projectes del seu pontificat. Ha explicat que calia una Església unida que pogués ser el mirall on el món pot mirar-se per reconciliar-se, per formar una única família humana. Especialment, en un temps marcat per l’odi, la violència o la por cap a l’altre on el paradigma econòmic “explota els recursos de la terra i margina els més pobres”. Per això, el Papa ha assegurat que tirarà endavant la missió de “no deixar de llançar la xarxa per submergir l’esperança de l’Evangeli a les aigües del món; navegar al mar de la vida perquè tothom pugui reunir-se en l’abraçada de Déu”.

Abans de concloure la cerimònia, ha dirigit el res del Regina coeli en el qual ha volgut recordar “els germans que pateixen a causa de les guerres” i ha esmentat explícitament Gaza, Myanmar i Ucraïna. Després de la missa, Lleó XIV ha saludat un per un  els components de les delegacions internacionals, personalitats com el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, o el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. Espanya ha estat representada pels reis Felip i Letícia. La seva salutació amb el Pontífex s’ha prolongat alguns minuts i probablement el monarca l’ha convidat a visitar Espanya. Una bona ocasió seria el 2026, quan es compleixen 100 anys de la mort de Gaudí i quan es preveu que s’acabin les obres de la torre central de la Sagrada Família.