Em poso a escriure poques hores després que els cardenals reunits en Conclave hagin triat com a nou Papa Robert Prevost, Lleó XIV. Ha estat una elecció ràpida, ja que ha estat en la quarta votació, poc més de 24 hores abans d’iniciar-se. Al voltant d’una hora després de la fumata blanca hem pogut saber qui era l’elegit i veure’l al balcó acompanyat d’altres cardenals. Tots esperàvem aquest moment i poder posar cara i nom al nou cap de l’Església.

He de dir que m’ha sorprès, tot i que només han passat 12 anys des que Francesc sortís tot vestit de blanc i amb les seves sabates de sempre, veure Lleó XIV per primera vegada amb el vestit tradicional. En aquell moment va ser un gest molt important i que després va anar prenent forma, potser ara només s’ha tractat de tradició.

Tant la seva mirada com les seves paraules han estat un clar missatge per recordar que com a cristians hem de ser “una Església que construeix ponts, el diàleg, sempre oberta a acollir”. Lleó XIV ha parlat molt de pau i estem en un món que requereix un fort treball en favor de la pau. L’Església ha de liderar aquesta tasca, com a institució, com a poble de Déu en els nostres entorns.

Francesc ha estat un cap de l’Església que ha sabut apropar-se a molts entorns i persones des de la seva senzillesa i saber fer, sense deixar de defensar allò que era essencial. Ara esperem, amb el ple sentit de la paraula, seguir sent allà on més es necessita el testimoni d’esperança i de l’amor de Déu en tots els entorns amb Lleó XIV al capdavant.