Aquest migdia el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Mons. Francisco César García Magán, ha comparegut en roda de premsa després de la notícia de la mort del papa Francesc.

Mons. García Magán ha reconegut que la defunció del Pontífex ha estat una sorpresa, sobretot després de les últimes aparicions públiques del Pontífex que feien pensar en una millora del seu estat de salut. Com ha remarcat el secretari general de la CEE, “el Papa s’ha lliurat fins al darrer moment al Poble de Déu. La benedicció Urbi et orbi ha estat l’últim regal que ens ha deixat”.

Malgrat el dolor per la mort del papa Francesc, Mons. García Magán ha afirmat que “és font d’esperança perquè la mort no és final del camí. Confiem que el Papa ja sigui als braços del Pare”.

En aquest Any Jubilar centrat en l’esperança, el secretari general de la CEE ha assenyalat que Francesc ja ha acabat la seva peregrinació en aquesta terra i ha demanat pregàries “a tot el Poble de Déu i a tots els homes de bona voluntat una pregària pel descans etern del Sant Pare i per tota l’Església perquè el Senyor il·lumini el Col·legi cardenalici”.

Mons. Francisco César García Magán ha descrit els 12 anys de pontificat com a “intensos” i també “innovadors”: “És el primer Papa que prové d’Amèrica Llatina, que ha volgut una Església en sortida pobra i per als pobres, que subratlli l’anunci de l’Evangeli, que surti a les perifèries culturals, socials i de cada persona.”

Un altre aspecte que ha posat en relleu és l’alegria, una altra de les característiques del pontificat de Francesc (Evangelii gaudium) i la seva sensibilitat perquè l’Evangeli fos per a “tots, tots, tots”.

FRANCISCO CÉSAR GARCÍA MAGÁN, secretari general CEE

“El Papa ha fet realitat que els preferits de Jesús són els pobres, els marginats… d’aquí el seu primer gest d’anar a Lampedusa i el seu desig d’anar a les Canàries”

No ha oblidat Mons. García Magán la sinodalitat, com a expressió de la comunió de l’Església, envoltada per la misericòrdia. En aquest sentit, ha explicat que a l’encíclica Dilexit nos Francesc “ha obert el seu cor, la seva espiritualitat profunda com a jesuïta”.

En un altre moment de la roda de premsa, el secretari general de la CEE ha subratllat les reformes que ha dut a terme el papa Francesc: en l’àmbit de la comunicació, en l’estructura econòmica de la Santa Seu o en la Cúria romana.

Mons. García Magán ha volgut “donar gràcies a Déu per aquest pontificat ric en doctrina, en gestos i en l’anunci de l’Evangeli”.

Mons. Luis Argüello, president de la CEE

Aquest matí el president de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Luis Argüello, també ha comparegut davant de la premsa. Tot i ser conscients del fràgil estat de salut del Papa, “res no feia pensar en la imminència de la seva mort”.

En aquests moments marcats pel “dolor i l’esperança”, Mons. Argüello ha indicat que des del primer moment del seu pontificat Francesc “ens va convocar a l’alegria per experimentar la misericòrdia de Déu, i que aquesta alegria es fes impuls d’una Església convidada a sortir a anunciar un pregó”.

Segons el president de la CEE, en el papa Francesc estaven presents dues mirades: “Una mirada a la mateixa Església, a la qual ha convocat en aquests anys a ser un poble pelegrí unit, amb un protagonisme especial de tots els batejats, el que hem anomenat sinodalitat.”

L’altra mirada és la “dimensió social de l’anunci de l’Evangeli als més empobrits, als exclosos, a aquells que viuen a la ‘perifèria’ de la societat”.

LUIS ARGÜELLO, president CEE

“Francesc va arribar del Sud i va donar com uns cops a l’Església per dir que ens poséssim en marxa i féssim veritat la vida i l’anunci de l’Evangeli”

“En la seva pròpia experiència personal, en la seva crida a la conversió pastoral de l’Església i en la seva sol·licitud pels més pobres, ha marcat aquesta època que ell ha anomenat ‘un gran canvi d’època’, com una gran transformació social, cultural, eclesial seguint la pauta marcada pel Concili Vaticà II”, ha dit Mons. Argüello.

Davant d’una pregunta sobre el conclave, el president de la CEE ha explicat que “la majoria de cardenals que en formen part han estat escollits pel papa Francesc, i hi ha presència dels llocs més remots del món, fidel a la seva lògica de les ‘perifèries’”. Per això, ha assegurat, “el Papa que ha de venir, sens dubte, seguirà la pauta que l’Església ha iniciat amb Francesc, reforçant les grans línies del Concili Vaticà II”.

“El futur Bisbe de Roma”, ha remarcat, “serà el Papa que l’Església necessita en aquest moment de l’Església i de la vida social del món”.