Segons l’escriptor portuguès Gabriel Magalhães, Benet XVI va ser una invitació a Europa a recuperar la fe, a recentrar un continent malmès d’espiritualitat i de valors morals i religiosos. Però deia Magalhães que va ser una oportunitat perduda.
Lleó XIV ara té una nova oportunitat de sacsejar la consciència d’Europa i d’apel·lar a la seva ànima. “Una Europa que no és capaç d’obrir-se a la dimensió transcendent de la vida és una Europa que corre el risc de perdre lentament la pròpia ànima”, deia el papa Francesc en el seu discurs al Parlament Europeu del 25 de novembre del 2014.
Després de l’Àfrica, el de l’Estat espanyol ha estat per ara el viatge apostòlic més llarg del pontificat de Lleó XIV. En els seus discursos ha parlat ad intra, amb un missatge a l’Església centrat en la comunió, la unitat i amb una forta interpel·lació: “Ningú no pot agenollar-se davant de Déu i menysprear el germà.” També ha parlat ad extra, defensant el diàleg i la concòrdia, la dignitat infinita de tota persona humana.
El 10 de juny Lleó XIV va seguir les passes de Benet XVI recorrent la nau central de la basílica de la Sagrada Família des del portal de la Glòria. En la seva homilia va dir que “alçant la mirada i contemplant la Creu de Jesús, descobrim el signe lluminós del seu amor”. Però alerta: “No podem creure en Jesús i promoure la guerra. No podem creure en Jesús i matar l’innocent. No podem creure en Jesús i abandonar qui sofreix, qui plora, qui fuig de la misèria.”
La Creu de la Sagrada Família, “far obert al Mediterrani”, no és només una obra bonica, és una guia per al nostre pelegrinatge cristià. La seva Bellesa ens desarma i ens porta al compromís “d’aixecar el rostre dels qui jeuen en la pols”.