L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, protagonitza el tercer videopòdcast que ha preparat la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) amb motiu del 60è aniversari de la seva creació. Aquest vídeo forma part d’una sèrie de quatre (on s’entrevisten els darrers presidents de la CEE), disponibles a Youtube.
El cardenal Omella va ser president de la CEE entre el 2020 i el 2024, i recorda la seva etapa al capdavant de la institució en aquesta entrevista. Com explica, la CEE “si no existís l’hauríem d’haver inventat”, perquè “des de l’experiència que tinc, no sabria ser bisbe sense estar en contacte amb altres bisbes que viuen una realitat semblant, poder compartir i planificar tot el que un viu”. Per a ell, aquest és el treball que cal fer, des de “la fraternitat, de mirar el món conjuntament”. En aquest sentit, afirma, “jo crec que la CEE ens ajuda a situar-nos més bé davant la realitat que ens toca viure en cada moment”.
El mandat del cardenal va començar el març del 2020, uns dies abans del confinament per la pandèmia del Covid-19, una circumstància que va marcar des del primer moment el treball dels bisbes i la vida de l’Església durant la seva presidència.
Al vídeo, recorda les primeres setmanes de pandèmia, que el va col·locar en una nova realitat i una experiència difícil de gestionar per a tots els bisbes. Aquest fet va posar en relleu la importància de les relacions humanes i la necessitat d’acompanyament. I destaca la soledat de tantes persones i els “problemes psicològics que va crear aquesta soledat, aquest no poder compartir”. Tot i aquest sentiment d’aïllament, “van aflorar moltes preguntes que són al cor de l’ésser humà”.
El cardenal Omella explica la seva vivència personal durant aquest temps, que va viure a Barcelona “confinat al bisbat, però vivíem en comunitat”. Constata que moltes famílies no van poder viure aquesta situació i apunta que “va ser una experiència dura, però que ens va portar a descobrir que ens necessitem, que estem fets per a la relació, per estimar i ser estimats”.
La Conferència Episcopal va haver d’afrontar qüestions noves i inventar una altra forma de treballar i de relacionar-se, especialment amb les trobades digitals. Els bisbes van haver de trobar solucions comunes per respondre a les noves circumstàncies, en contacte també amb les autoritats civils, com les celebracions de l’eucaristia, els sagraments, els funerals o l’acompanyament a les famílies als hospitals.
La crisi sanitària va posar en relleu les necessitats dels més vulnerables: gent gran, migrants, persones sense llar i famílies en situació de pobresa. Per això, el cardenal Omella insisteix que l’Església ha de mirar el món “des dels ulls dels pobres”. I aquesta fraternitat ha d’arribar també als països més empobrits i els qui es veuen obligats a migrar: “Hem de mirar els pobres, acollir-los quan vinguin, integrar-los a la nostra societat, però també cal ajudar-los perquè no hagin de sortir de la seva terra.”
De l’aprenentatge de la pandèmia, el cardenal Omella insisteix que “aprenem en la mesura que som humils. La virtut més important és la humilitat. Hem d’anar sempre cap a una cultura de l’encontre”.
Sinodalitat
Un dels eixos de la seva presidència va ser la posada en marxa de les estructures de la CEE, que tenen entre els seus objectius simplificar-ne l’organització i avançar en una participació i sinodalitat més gran. En aquest context, destaca el Congrés de Laics Poble de Déu en sortida i reivindica el paper de tots els batejats en la missió de l’Església: “Els laics són l’ànima, són la base de l’Església. (…) I tots formen aquesta comunitat, aquesta família.”
En aquesta línia, explica que la sinodalitat és una invitació a escoltar, dialogar i discernir plegats, sense imposar el propi criteri. Per al cardenal, el diàleg sempre ha d’estar present tant a l’Església com a la societat, i contribuir a cercar solucions compartides.
Prevenció i reparació davant dels abusos
Un altre tema que van marcar els seus anys de presidència va ser l’atenció a les víctimes d’abusos sexuals. Durant la seva presidència, la CEE va encarregar una auditoria independent sobre la gestió dels casos. L’arquebisbe de Barcelona reconeix el patiment que aquesta realitat ha causat i afirma que no es pot ocultar ni minimitzar.
La prevenció, apunta, ha d’anar acompanyada d’escolta, reparació i atenció als qui han patit: “Hem de mirar la víctima perquè la seva ferida es vagi guarint. I això exigeix aquesta reparació, aquest acompanyament, aquesta mirada d’estimació i de tendresa que no han trobat. Jo crec que això ho hem après. Volíem respondre-hi i hi hem respost.”
Relacions amb el Govern i guerra a Ucraïna
L’entrevista repassa les reunions amb el Govern sobre diferents temes que afecten l’Església i en les quals el cardenal va manifestar la col·laboració per al bé de la societat i de l’Església.
En un altre moment, el cardenal Omella parla sobre la crisi humanitària de la guerra a Ucraïna. Posa en valor la proximitat de l’Església espanyola a la comunitat ucraïnesa, les pregàries per la pau i les iniciatives d’ajuda material i d’acollida.
Amb la mirada en el futur, el cardenal Omella prioritza “viure més la sinodalitat entre nosaltres, com a Poble de Déu, no només com a bisbe. Viure més la fraternitat entre uns i altres”.
Subratlla que el futur de l’evangelització al món passa pels joves, la solidaritat amb els més necessitats i pel paper dels laics a la societat i, per tant, de la família”. En aquests moments, “cal gent valenta i amb ànim per ser testimonis d’una cosa tan important”.
Finalment, apunta que “no hi ha veritable evangelització sense comunió”. Per al cardenal Joan Josep Omella, la fraternitat i la unitat són imprescindibles perquè l’Església pugui anunciar l’Evangeli i oferir esperança a la societat.