Quan fem memòria de santa Mònica, la litúrgia de les Hores ens fa avinent un fragment de les Confessions de sant Agustí. La seva mare creia imminent la pròpia mort, i adreçà als seus dos fills aquestes paraules: “Enterreu el meu cos en un lloc qualsevol, i no us preocupeu gens de tenir cura d’ell; l’única cosa que us prego és que us recordeu de mi davant de l’altar del Senyor, sigui on sigui que us trobeu.”
És evident que ja en aquell llunyà segle IV els catòlics amb fe de debò, com ho era santa Mònica, consideraven que pregar pels difunts era necessari, i, encara més, oferir pel seu etern descans el sufragi més gran que tenim, és a dir, la celebració de l’eucaristia. Potser és oportú tornar-ho a recordar actualment.
I en aquest punt cal precisar: si un batejat va a missa i prega pels seus difunts està elevant a Déu una oració bona i justa, però no està oferint la missa pels seus estimats. El qui ofereix el sacrifici de Crist és el sacerdot, sigui bisbe o prevere. El Concili de Trento va afirmar amb raó que el sacrifici eucarístic és ofert també pels fidels difunts “que han mort en Crist i encara no estan plenament purificats”, i el Vaticà II ens recorda qui és el qui ofereix: “Pel ministeri dels preveres, s’acompleix el sacrifici espiritual dels cristians juntament amb el sacrifici de Crist, l’únic Mitjancer, que s’ofereix per les seves mans incruentament i sacramentalment en l’eucaristia” (PO 2).
En l’ordenació presbiteral, durant la unció de les mans, l’Església, per llavis del bisbe diu: “Que nostre Senyor Jesucrist, a qui el Pare va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, sigui sempre amb tu, perquè santifiquis el poble cristià i ofereixis el sacrifici a Déu.” Així mateix, tot lliurant la patena amb el pa i el calze amb el vi i l’aigua, afirma: “Rep l’ofrena del poble sant per presentar-la a Déu…” La mateixa oració de l’Església, doncs, ens ensenya qui ofereix el sacrifici, qui presenta a Déu l’ofrena santa.
Per tant, si volem oferir una missa pels nostres difunts cal que ho demanem al sacerdot, a fi que ell ofereixi el sacrifici eucarístic per les persones encomanades. Aquesta és la pregària més elevada, més eficaç, amb la qual podem ajudar els nostres estimats per si encara no estan plenament purificats, a fi que, gràcies a aquesta ofrena santa presentada pel prevere, és a dir, el sacrifici de Crist sobre l’altar, puguin entrar aviat a la contemplació beatífica de Déu. És el que demanà santa Mònica als seus fills.