El mes d’octubre l’anomenem, normalment, “mes del Sant Rosari”.
El papa sant Pius V va instituir la Festa de la Mare de Déu de les Victòries el 7 d’octubre, aniversari de la batalla naval de Lepant el 7 d’octubre del 1571, en agraïment al triomf obtingut, gràcies al res del Sant Rosari; i va afegir la invocació “Auxilio Christianorum” a les lletanies de la Mare de Déu.
L’any següent, el 5 de març del 1572 el mateix papa sant Pius V firmava la butlla Salvatoris Domini, en la qual recordava la victòria aconseguida pels cristians al golf de Lepant l’any anterior i permetia a la Confraria del Roser de Martorell (Barcelona) que, en aquest dia, poguessin celebrar cada any una festa sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser, com li ho havia suplicat Lluís de Requesens i Zúñiga, senyor de Martorell, el qual havia estat present a la batalla de Lepant.
L’1 d’abril del 1573 el papa Gregori XIII va publicar la butlla Monet Apostolus, en la qual va instituir la festivitat de la Mare de Déu del Roser, col·locant-la en el primer diumenge d’octubre, per a totes les esglésies que tinguessin altar dedicat a la Mare de Déu amb aquesta advocació.
El 1716 el papa Climent XI va estendre aquesta festa a tota l’Església, després d’una nova victòria cristiana sobre els otomans, a la batalla de Petrovaradin el 5 d’agost del 1716, atribuïda de nou a l’auxili de la Mare de Déu.
I el papa Lleó XIII, l’1 de setembre del 1883, en la seva encíclica Supremi apostolatus, va dir: “Per la qual cosa no únicament excitem vivament tots els cristians a dedicar-se públicament o privada i en el si de les pròpies famílies a recitar el Sant Rosari i a perseverar en aquest sant exercici, sinó que volem que el mes d’octubre d’enguany es consagri enterament a la Reina del Rosari. Decretem igualment i ordenem que en tot l’orbe catòlic se celebri solemnement en l’any corrent, amb esplendor i pompa la festivitat del Roser, i que des del primer dia del mes d’octubre vinent fins al segon dia del mes de novembre següent, es resin a totes les esglésies curials, i si els ordinaris ho jutgen oportú, a totes les esglésies i capelles dedicades a la Santíssima Verge, almenys cinc denes del Rosari, afegint-hi les Lletanies Lauretanes.”
Després d’aquestes notes històriques sobre el Sant Rosari, hem de sentir-nos interpel·lats a resar-lo amb una més gran devoció, i per a això demanar l’ajuda de la Mare de Déu del Roser.