L’any 2024, per primera vegada a la història, sis internes de la presó de dones de Wad-Ras van obtenir un permís especial per sortir de la presó i participar en l’eucaristia de la Mare de Déu de la Mercè. La iniciativa, impulsada per la Fundació Obra Mercedària, va contribuir a fer més visible una realitat sovint desconeguda per la societat i que també va quedar en primer pla amb la visita de Lleó XIV a Brians. És precisament aquesta voluntat d’acostar-se a les històries humanes que hi ha darrere dels murs de les presons la que ara recull Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, en el seu nou llibre, Mira’m (Claret), que es presenta aquest dimarts 22 de setembre a les 19.00 h a l’antiga presó Model de Barcelona.
Després de Condemnes compartides, publicat el 2022 i dedicat a les històries dels mercedaris que acompanyen persones privades de llibertat, Ortín ha volgut ampliar la mirada i abordar el món penitenciari a través dels testimonis de persones que l’han viscut des de diferents perspectives. El llibre mostra un mosaic de fins a 22 testimonis: interns i persones que ho han estat, professionals i responsables de centres penitenciaris i voluntaris de la Pastoral Penitenciària. Entre les històries que recull hi ha la de l’expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell, que va passar 645 dies en presó preventiva abans de ser absolt, o la conversa entre Maixabel Lasa i Luis Carrasco, exmembre d’ETA que va participar en l’assassinat del seu marit, Juan María Jáuregui, en un capítol dedicat a la relació entre víctima i victimari.
“Les presons estan totalment aïllades i el que passa a dintre, si no tens una relació amb algun intern o perquè hi treballes, és un món totalment invisible”, ha explicat Ortín aquest dimarts 22 de setembre en una entrevista al programa El matí a Ràdio Estel. L’han acompanyat Yolanda Avilés i el seu marit, Jose Sierra, tots dos exinterns de la presó. Ortín ha destacat que l’objectiu de Mira’m és trencar la invisibilitat de les presons: “El que volem és que la gent el miri, que el visibilitzi i que conegui les històries humanes que hi ha darrere per poder-hi empatitzar”.
“Les presons són el reflex del que passa al dia a dia”
L’autora ha explicat a les periodistes Carme Munté i Mercè Raga les deu parts del llibre, que aborden qüestions com la presó preventiva, la immigració, els joves, les drogues, la salut mental, la reinserció o el perdó. Realitats que, com reconeix, no estan allunyades de la societat, sinó que són el seu propi reflex: “Al final les presons són el reflex del que passa al dia a dia.”
Un dels eixos transversals és el perdó, present en tots els testimonis que recull Ortín. Un gran exemple el trobem en Maixabel Lasa. Ortín ha destacat la capacitat de Lasa de plantejar una nova mirada sobre el perdó i les segones oportunitats: “Hem de canviar aquesta mirada i hem de perdonar”. I és en aquest context que ha recuperat una de les frases que, segons explica, resumeix el llibre: “Són les segones oportunitats les que ens fan créixer com a societat”. Per a Ortín, aquesta idea recorre bona part dels testimonis de Mira’m i es converteix també en “un cant d’esperança”.
Yolanda Avilés i Jose Sierra son una mostra clara d’aquestes “segones oportunitats”. La seva història no acaba amb la seva sortida de la presó, ja que actualment col·laboren amb la Fundació Obra Mercedària i participen en xerrades en escoles i instituts dins del programa de sensibilització i prevenció del delicte.
En aquest sentit, Yolanda ha defensat que testimonis com el seu haurien d’arribar a més centres educatius: “S’hauria de fer a totes les escoles.” Des de la seva experiència, considera que els joves poden saber que les drogues són perjudicials, però no sempre coneixen les conseqüències que poden tenir a llarg termini: “No saben què et passa quan et fiques en això, en quin moment t’hi enganxes.” També ha aprofitat per reivindicar la necessitat d’aprendre a gaudir sense necessitat de consumir alcohol o drogues: “La diversió que tu tens és una diversió fictícia, perquè no ets tu, sinó que estàs sota els efectes de la droga”, explica.
“El que és difícil és el que passa després de sortir de la presó”
Per a Ortín, que la Yolanda i el Jose puguin compartir ara la seva experiència té un valor especial: “Qui té l’experiència, la vivència, qui ho pot explicar millor que ningú són les persones com ells”, afirma. Els considera “casos d’èxit” i “persones valentes” que poden ajudar altres persones a partir del seu propi recorregut. En definitiva, “persones que ens han ajudat, ara els ajudem. Es tanca el cercle”, resumeix. Durant l’entrevista a Ràdio Estel han posat sobre la taula una altra de les qüestions que aborda el llibre: què passa després de complir una condemna. En aquest sentit, la parella, que es va conèixer en una granja terapèutica quan tenien 23 i 28 anys, en el marc dels seus processos relacionats amb les drogues, ha manifestat que durant la reinserció a la societat, va haver d’afrontar situacions que considerava de risc: “Quan t’envien a secció oberta, t’estan ficant a la boca del llop; sortir de les drogues és el més fàcil que hi ha. Això no és difícil. El que és difícil és el que passa després de sortir de la presó.
“Quan la societat no t’acompanya, el més fàcil és enfonsar-te un altre cop”
La dificultat, expliquen, no acaba amb l’abandonament del consum. També cal afrontar la mirada dels altres i recuperar els vincles. “Quan la societat no t’acompanya, el més fàcil és enfonsar-te un altre cop”, assenyalen. Per això consideren fonamental que les persones que han passat per una addicció puguin comptar amb suport quan intenten reprendre la seva vida.
D’altra banda, tant la Yolanda com el Jose també han destacat la importància del perdó, com a part del camí. Una petició de perdó que com ha recordat la Yolanda, passa primer per perdonar-se un mateix: “Vaig demanar perdó, em vaig demanar perdó jo a mi mateixa, perquè si jo no em perdonava el que he fet, no podia tampoc seguir endavant”.
Sandro Rosell i la presó preventiva
Un dels testimonis que obre Mira’m és el de Sandro Rosell. El seu cas serveix a Ortín per abordar la situació de les persones que entren a la presó sense haver estat condemnades. De l’experiència de Rosell, Ortín destaca especialment la seva perseverança durant els mesos de reclusió. “A mi el que em sorprèn és la capacitat de dir: jo soc innocent, aguanto, aguanto”, explica. En aquest procés, ha posat en valor el paper de Joan Bartolí, amic i company de vida de Rosell durant aquell període. “Tens un company de vida, que en aquest cas era amic, també, que li deia, Sandro, hem d’aguantar, hem d’aguantar”.
Per a Ortín, aquest suport és clau per entendre com Rosell va afrontar aquella situació: “ell aquí fa el clic, per tant és aquesta perseverança de dir… podem, aguanten, i finalment són absolts del delicte i surten innocents”. La seva història també mostra, segons Ortín, fins a quin punt és important allò que passa fora de les parets de la presó i la xarxa personal que acompanya el qui hi és intern. “Perquè sol no aguantes, la presó és tan bèstia que t’enfonsa”, afirma.
“Hem de lluitar per tenir presons més obertes”
Un altre dels aspectes que tracta el nou llibre de la directora de la Fundació Obra Mercedària és la necessitat d’entendre les problemàtiques socials dins dels mateixos centres penitenciaris. “És evident que hi ha dues problemàtiques molt bèsties, que és salut mental i drogues”. Davant d’aquesta realitat, ha defensat un canvi de mirada sobre el propi sistema penitenciari. “Hem d’anar lluitant per presons més obertes; tot el que sigui tancament ens talla la creació, ens talla la llibertat i et fa més petit”.
Ortín també ha posat el focus en la situació dels joves als centres de menors, especialment dels que arriben sols i sense una xarxa familiar: “És molt trist quan veig que no donem les eines a aquestes persones perquè tinguin una vida digna”. En aquest sentit, l’autora del llibre ha insistit en la necessitat de treballar per evitar que la presó es converteixi en un espai que perpetuï les situacions de vulnerabilitat.
La salut mental i els suïcidis, un repte pendent
Tot i que Mira’m posa el focus sobretot en les històries humanes que hi ha darrere dels murs, com són la de la Yolanda i el Jose, el llibre també permet abordar alguns dels principals reptes del sistema penitenciari. Un dels que més preocupen Núria Ortín són la salut mental i les drogues, dues problemàtiques que considera especialment presents a les presons i que van lligades a la necessitat de reforçar la prevenció dels suïcidis.
En parlar dels casos de suïcidi a les presons, considera que “és perillós” deixar les morts sense una explicació clara, i que cal conèixer què està passant per poder prevenir-ho. “La presó genera violència”, afirma, i defensa “obrir les presons i fer-ho d’una manera molt més mediadora”, de manera que la societat s’acosti a aquestes persones, les conegui i pugui empatitzar amb les seves històries. L’objectiu final, explica, és ajudar-les perquè, quan recuperin la llibertat, “se sentin part de la societat”.
La voluntat de fer visible aquest món es concretarà també aquest dimarts amb la presentació de Mira’m a l’antiga Model de Barcelona. L’acte comptarà amb la participació de Maixabel Lasa; Ángel Luis Ortiz, secretari general d’Institucions Penitenciàries; Mariola Ballester, coordinadora de la Fundació Mercedària a Elx, i Ana Pérez, interna del Centre Penitenciari de Dones de Wad-Ras.
La presentació arriba dos dies abans de l’eucaristia de la Mare de Déu de la Mercè, una celebració que tornarà a comptar amb la participació d’un grup d’internes de Wad-Ras. Enguany, a més, les internes tindran un paper actiu en la celebració i participaran en les lectures de la missa. Per a Ortín, aquesta presència és una manera de recordar que “elles són les protagonistes”.