Després de plorar la pèrdua del papa Francesc toca escoltar el nou papa Lleó XIV, que necessitarà un temps per decidir aspectes del seu papat. En quins aspectes es vol centrar? Per més que ell esculli l’accent del seu papat, de ben segur que els esdeveniments de la vida, els reptes als quals hagi de fer front per part de la vida dels fidels, de la cúria, de la societat o els esdeveniments polítics també li marcaran l’agenda i l’estil de papat que vol transmetre.

De moment en els dos primers discursos ha parlat de la pau, d’una pau desarmada i d’una pau desarmant. Ha demanat la pau per a Ucraïna i per a Palestina i, encara que no hagi esmentat el sofriment i dolor dels que pateixen la guerra, ens mostra que tots som veïns dels que sofreixen. Ha cridat a construir ponts de diàleg.

Les meves impressions, pel poc que hem vist en els reportatges i les aparicions en tres dies, ens mostren un Papa que vol ser proper a la gent i en especial a la gent més senzilla i pobra. No sé si tindrà el carisma comunicatiu del papa Francesc, però crec que serà un Papa pastor, per sobre del Papa polític.

Quan ha parlat de construir ponts, no se en què devia estar pensant, no sé de quins ponts per obrir quines vies de diàlegs o entre quines dues ribes, però aquests dies quan en algú mitjà parlaven dels cardenals conservadors i en concret dels cardenals nord-americans i la possibilitat que vulguin provocar un cisma veiem una demanda de ponts entre l’Església políticament conversadora, que també representa una societat conservadora, i una altra Església que vol estar amb els pobres i amb els que sofreixen. Construir aquests ponts no serà fàcil, la tasca és complexa i requerirà molta reflexió per trobar la manera d’aconseguir que tots els catòlics continuïn junts a pesar de les diferents aspiracions sobre com volen que sigui l’Església en un futur. El món i la política es polaritzen, aconseguirà el Papa que l’Església no es polaritzi?

Observem un món canviant, on consensos que donàvem per establerts són qüestionats: l’Estat, la democràcia o la política. Aquest mateix corrent incidirà amb més força en el si de l’Església i sembla que el Papa, la cúria i els cardenals hauran d’abordar-lo.

Altres reptes el papa Francesc ja els havia abordat, la intel·ligència artificial, les armes de destrucció massiva o inhumanes i el canvi climàtic. Lleó XIV ja ens ha anunciat la necessitat d’abordar-los i segurament elaborarà alguna encíclica.

Solament ens queda pregar per ell, perquè l’Esperit Sant el doti de força per aguantar els embats i il·luminar-nos pel camí més correcte i sensat.