Font: Ralf Ruppert a Pixabay

Esperem amb goig un nou Any Litúrgic

El goig de l'any litúrgic és el goig de qui sap que, malgrat les foscor del món, la Llum del Món està a punt de trencar la nit

Un altre Advent i un altre Nadal… i així successivament. Però un altre any litúrgic mai és una repetició, és un pas més. Es el regal d’un nou començament, no un regrés. Començar un nou any litúrgic és rebre el regal d’un nou començament, un camí espiritual que reprenem no pas com un cercle tancat que es repeteix, sinó començar un nou any litúrgic és rebre el regal d’un nou començament, un camí espiritual que reprenem no pas com un cercle tancat que es repeteix, sinó com una espiral que ens eleva i ens apropa cada vegada més al cor de Déu. Des de la Resurrecció de Crist el temps és lineal, anem cap a Déu, cap al Regne i a la consumació de la caritat.

La litúrgia és obertura a l’eternitat i el seu punt d’intersecció entre el temps i l’eternitat, entre el “ja i el encara no”. El temps cronològic (krónos) ha esdevingut temps de gràcia (kairós). No és un temps que s’escola cap a la mort i al no res, sinó un temps que va cap a Déu, cap a la Vida. Cada Any litúrgic és un any de gràcia del Senyor. El nou any litúrgic actua com un bàlsam que reuneix la nostra ànima: fa que el passat (la història de la salvació) es torni memòria viva i actuant, que el futur (la promesa del Retorn de Crist) es torni esperança joiosa, i que el present sigui l’únic espai real on podem trobar-nos amb Déu. Cada inici d’any litúrgic ens submergeix en aquesta novetat eterna: el temps ja no ens arrossega cap al buit, sinó que es converteix en el camí cap a l’Eternitat.

El goig de l’inici neix de la certesa que la història no camina a la deriva, sinó que està profundament habitada per una Promesa. Amb el primer diumenge d’Advent, l’Església es despulla de les presses del món per entrar en un temps de santa expectació. Aquest goig no és una eufòria passatgera, sinó una joia serena i profunda: la joia de saber que el Senyor ve, que el Déu de la vida vol néixer de nou en el pessebre de la nostra quotidianitat. Cada any litúrgic és retrobar el Crist en tots els seus misteris, sabent que els esdeveniments salvífics de Jesús són irrepetible, però la gràcia de cada esdeveniment es donada a cada temps i a cada generació. Per això podem cantar el “hodie” litúrgic. En l’Any Litúrgic podem conèixer més i més a Crist i el poder de la seva resurrecció (Fil 3:10).

Estrenar l’Any litúrgic és una invitació a renovar la mirada. Deixem enrere els cansaments i les rutines per abraçar la Paraula que ens guiarà durant els propers mesos a través de l’Evangeli de sant Marc. Cada celebració, cada diumenge, serà una oportunitat per redescobrir el rostre de Crist, per deixar-nos transformar per la seva gràcia i per caminar acompanyats per la comunitat de fe.

Iniciem, doncs, aquest sant viatge amb un cor agraït i expectant. El goig de l’any litúrgic és el goig de qui sap que, malgrat les foscor del món, la Llum del Món està a punt de trencar la nit. Preparem el camí amb esperança i alegria! Dilatem el cor per acollir en la Litúrgia Aquell que el temps no pot encerclar. Aquell sempre més gran, i que ens supera i ens sorprèn, el Senyor de la Glòria (1Co 2:8) Que el Sant Esperit ens acompanyi i sigui el pedagog i ens endinsi, tant als pastors com als fidels, cap a l’interior insondable del Misteri del Crist. L’esperança en el més enllà no ens ha de fer desatendre el més ençà, en un present que vivim esquerp i difícil, En aquest sentit ens unim en la pregària per tots aquells que han víctimes de l’accident ferroviari recent i siguin beneïts tots els qui han ajudat.   

Feu un comentari

×
×