L’Església a través de Mans Unides ens convida a fer-nos solidaris des dels nostres pobres recursos per eliminar la fam i les desigualtats que fan patir tants germans i germanes nostres arreu del món i aquí, entre nosaltres. I, no sols allà on la fam és l’assot més terrible a la dignitat humana de milions de persones, sinó també allà on els són negats els drets humans elementals d’un habitatge o de ser acollits a un altre país degut a la insuportable situació del seu. “Hem de cercar —diu Francesc— que s’elimini tot pretext que pugui impulsar els joves a imaginar el propi futur sense esperança, o bé com una expectativa per venjar la sang dels seus éssers estimats. El futur és un do per a superar els errors del passat, per a construir nous camins de pau.”
Mans Unides, en la campanya contra la fam, ens exhorta a compartir la prosperitat per erradicar la pobresa, la fam i la desigualtat, i a actuar cadascú des de la responsabilitat que té i el lloc que ocupa en la societat. Segurament pensareu que és molt freqüent la petició d’ajuda pels més necessitats i que podem caure en la rutina de sentir la mateixa música. Pot ser sí que la demanda és constant, però necessitam deixondir-nos quan hem caigut en una altra rutina, la del benestar insolidari i la del consum il·limitat.
La globalització crea misèria i fam i ha de donar pas a la globalització del bé comú, a la de l’amor solidari. No som propietaris, sols som administradors. Mahatma Gandhi diu que “hem d’aprendre a viure més senzillament, perquè altres senzillament puguin viure”. Per això, no sols se’ns demana la generositat del donatiu, sinó un canvi del cor. El que transforma és l’amor ple de generositat.