Amb motiu del doble homenatge que s’ha preparat a mossèn Francesc Cima pel 25è aniversari de la seva mort, el programa Sense Distància de Ràdio Estel ha entrevistat Judit Malgosa, membre del Patronat de la Fundació Casal del Roser de Gisclareny i seguidora del recordat mossèn. Malgosa va ser una de les joves que va viure de primera mà la gran tasca d’aquest sacerdot carismàtic, que va dedicar una gran part de la seva vida a animar la pastoral juvenil. Tal com ha recordat, la gran obra de Francesc Cima fou la casa de Gisclareny, que s’ha convertit en un espai de trobada i convivència per a nois i noies units per la fe.

Qui era, i qui és, per a vosaltres, mossèn Francesc Cima?

Era un home molt bo, molt proper als joves, als infants, als pobres… Molt en la línia del papa Francesc i també del nostre actual papa, Lleó XIV. En molts aspectes, estava avançat al seu temps. Sempre disposat a escoltar, a ajudar… Ens apropava a Déu i ens va ensenyar a resar, a parlar amb el Senyor. Ho feia amb una espontaneïtat que li sortia del cor. Ens mostrava com dirigir-nos a Ell de manera directa, sense entrebancs, amb molta tendresa i sinceritat.

Per això estem molt contents de poder celebrar aquests 25 anys. La gent, quan el recordem, sempre ho fem amb un somriure i el cor ple. I això, per a nosaltres, és senyal que Déu hi és.

Com s’ha mantingut viu el seu llegat des de la seva mort l’any 2000?

La Fundació Casal del Roser és l’encarregada de continuar la seva tasca. Va néixer arran de la seva mort, impulsada des de la parròquia del Sant Esperit, que actualment és la catedral de Terrassa. Jo en formo part des de fa set anys, però ja abans hi havia un grup de patrons molt implicats, alguns dels quals encara hi són.

La Fundació gestiona la casa de Gisclareny, que ell mateix va comprar i posteriorment va cedir. L’objectiu era oferir un espai de convivència amb un rerefons espiritual. No es tractava només de passar-s’ho bé, sinó també de créixer en la fe. Aquesta és la línia que mantenim avui dia.

D’altra banda, mossèn Cima va escriure quatre llibres, tots plantejats com converses entre un jove i un ermità. Tot i ser un personatge fictici, l’ermità és, en realitat, ell mateix. Llegint-los, és com si et parlés directament. Feia servir un llenguatge senzill, proper, però ple de saviesa. Coneixia molt la natura, les estrelles, les flors… Era un autèntic pou de ciència i humanitat.

Quin paper juga avui Gisclareny, amb el Casal del Roser, en la pastoral juvenil?

Mossèn Cima feia temps que buscava un lloc per fer-hi trobades amb joves i adults amb un fort component espiritual. Quan va descobrir aquella casa vella a Gisclareny, la va comprar i la va transformar en un lloc de recés i convivència. Tal com diu en els seus llibres: “la fe no es viu, es conviu”. Gisclareny és un espai per revifar la fe, per “carregar piles” espiritualment. En tornaves renovat.

Per la casa hi han passat mossens, monges, joves, famílies… Tothom hi és benvingut. Per contactar-hi, es pot fer a través de la Fundació o del perfil d’Instagram @amics.demossencima. També es poden aconseguir els seus llibres o demanar plaça mitjançant un membre del patronat encarregat de l’agenda.

El poble, amb el seu entorn natural i la vista del Pedraforca, convida a la contemplació i transmet una pau difícil de trobar a la ciutat.

En què consistirà la trobada del 27 de setembre a Gisclareny?

Serà una gran festa commemorativa. Començarem amb una missa i, després, es faran activitats per compartir records i anècdotes de mossèn Cima. També hi haurà un dinar conjunt. Però, sobretot, serà una trobada per reviure els moments viscuts amb ell, que per a molts de nosaltres va ser un veritable regal.

Resarem per ell, perquè des del cel ens continuï acompanyant. Sabem que ens fa costat. El trobem molt a faltar, i aquesta trobada serà una manera bonica de mantenir viu el seu llegat.