Vaig conèixer la Pilar al Consell Pastoral Diocesà, presidit encara pel Dr. Jubany. Jo hi anava en representació de la JOBAC i ella estava a l’equip que tallava el bacallà (ja no en recordo el nom: secretariat?, permanent?). De seguida els que veníem dels moviments obrers (JOC, JOBAC, ACO, GOAC, jesuïtes, capellans obrers i unes quantes religioses) ens vam agrupar i la Pilar era la nostra interlocutora. Va ser un grup en el qual vam treballar i vam riure molt i ens vam fer molt amics.
“Va ser un privilegi viure una època important on Càritas s’havia de reinventar al costat de la imparable Pilar, que treballava 48 hores sobre 24, amb el suport de Mn. Joan-Anton Ventosa, que aleshores n’era el director”, indica la militant d’ACO.
