La missa es compon de dues parts diferenciades, que la litúrgia denomina “dues meses”. Totes dues tenen la seva rellevant importància.
La instrucció general del Missal romà ens assenyala el següent: “La missa consta, en certa manera, de dues parts, és a dir, la Litúrgia de la Paraula i la Litúrgia Eucarística, les quals estan tan estretament unides entre si, que constitueixen un sol acte de culte. En efecte, a la missa es prepara la mesa, tant de la Paraula de Déu, com del Cos de Crist, de la qual els fidels són instruïts i alimentats. Consta a més d’alguns ritus que inicien i conclouen la celebració” (n. 28).
En constituir un sol acte de culte, hauríem de tenir present la importància d’assistir, amb puntualitat, al començament de la missa per instruir-nos amb les lectures que s’hi proclamaran. Per això, la mateixa instrucció abans esmentada ens aclareix en el n. 57: “Per les lectures es prepara per als fidels la mesa de la Paraula de Déu i obren per a ells tresors de la Bíblia. Convé, per tant, que es conservi la disposició de les lectures, que aclareix la unitat dels dos Testaments i de la història de la salvació; i no és lícit que les lectures i el salm responsorial, que contenen la Paraula de Déu, siguin canviades per altres textos no bíblics.”
En concloure la mesa de la Paraula, passem a la mesa de l’Eucaristia, que la instrucció citada ens descriu com “centre i cimal de la celebració”. Així, en el n. 78 manifesta: “En aquest moment comença el centre i cimal de tota la celebració, és a dir, la Pregària Eucarística, que certament és una oració d’acció de gràcies i de santificació. El sacerdot convida el poble a elevar els cors cap al Senyor, en oració i en acció de gràcies, i ho associa a si mateix en l’oració que ell adreça en nom de tota la comunitat a Déu Pare, per Jesucrist, en l’Esperit Sant. El sentit d’aquesta pregària és que tota l’assemblea dels fidels s’uneixi amb Crist en la confessió de les meravelles de Déu i en l’ofrena del sacrifici. La Pregària Eucarística exigeix que tots l’escoltin amb reverència i amb silenci.”
A la Pregària Eucarística segueix la Comunió. Sobre ella ens diu la mateixa instrucció que avui esmentem: “Ja que la celebració eucarística és el banquet pasqual, convé que, segons el mandat del Senyor, el seu Cos i la seva Sang siguin rebuts com a aliment espiritual pels fidels degudament disposats” (n. 80).
Per tot això que hem exposat, procurem assistir a la missa disposats a participar activament en les dues meses: la de la Paraula i la de l’Eucaristia.