Atribueixen al filòsof presocràtic Heràclit la famosa frase: “tot flueix, tot canvia, res no roman.” A partir d’aquesta frase podem concloure que tot el que passa a l’univers està sotmès a un canvi continu; el mateix ésser humà va canviant al llarg de la seva vida, almenys des d’un punt de vista material. L’únic que no canvia, almenys per a nosaltres els cristians, és l’immutable: Déu.

Des d’un punt de vista espiritual, les persones, per créixer, necessitem canviar. I és aquí on entra el concepte de metanoia. Des d’un punt de vista etimològic, aquesta paraula d’origen grec fa referència a un canvi en el camí que s’estava fent per prendre una altra direcció. Aquesta paraula és emprada també a l’evangeli (cf p.e. Mc 1,4; Mt 3,2). Crec que des d’aquest punt de vista i parlant de conversió, metanoia no té res a veure amb culpabilitat, amb infracció, amb remordiments o coses semblants. Hem d’anar més enllà i possiblement això sigui el més difícil.

Crec que Jesús ens està demanant que canviem de perspectiva, que canviem la nostra manera de veure les coses i que, a partir d’ara, comencem a veure amb els ulls del Mestre de Natzaret.

I per això, potser, hem de canviar la nostra direcció; potser hem de canviar actituds, valors, maneres d’actuar. I potser, això ho hem de fer durant tota la vida. Segurament hem de viure en metanoia contínua, en conversió contínua, en canvi continu, deixant-nos transformar per l’Esperit Sant per adquirir les actituds vitals de Crist.

Estem disposats a assumir el repte de viure en metanoia contínua?