En les etapes finals de vida són un grapat els capellans que decideixen recapitular la pròpia història i escriure les seves memòries, en el que gairebé podria ser un gènere literari amb característiques pròpies. No en va, aquests llibres editats en formes molt diverses, ja sigui amb editorials o més modestament autoeditats, són un fidel sismògraf de la vida de l’Església i del poble de Déu.
En aquest reportatge quatre capellans entrats en la vuitantena i que sumen 340 anys de vida, amb diversos perfils pastorals i localització geogràfica i que recentment han editat les seves memòries, expliquen què els ha impulsat a fer aquest exercici i quin n’és el propòsit.
“M’agradaria que les meves memòries despertessin alguna vocació sacerdotal”, desitja Josep-Ignasi Saranyana, que estudià a Alemanya amb el teòleg Ratzinger, futur Benet XVI, i que va ser ordenat capellà incardinat en l’Opus Dei l’agost del mític 1968.
