L’any 1949, la Mare de Déu de Fàtima va recórrer la diòcesi de Solsona en una visita que va mobilitzar pobles i parròquies del bisbat. També va arribar al Berguedà. A Berga, on la Mare de Déu de Queralt ocupa un lloc privilegiat en la devoció popular, la nova advocació mariana va despertar inicialment algunes reticències. Però, a l’hora de rebre-la, la ciutat es va bolcar en els actes de la visita. Fàtima, sense desplaçar Queralt del cor dels berguedans, va trobar també el seu lloc en la pietat de la comarca.
A pocs quilòmetres de Berga, a Vilada, aquella visita deixaria una petjada especialment profunda. El poble va adoptar la Mare de Déu de Fàtima com a copatrona i, quatre anys després, hi dedicaria una capella. La iniciativa va néixer d’un vot del rector, mossèn Joan Aymerich, fill de Vilada. Mentre encara es reconstruïa l’església parroquial, devastada durant la Guerra Civil, el sacerdot va emmalaltir de càncer i va prometre a la Mare de Déu que li dedicaria una capella si arribava a veure acabada la seva parròquia. El 1953, complert el desig, es va construir l’oratori en uns terrenys de la parròquia de Sant Joan. La inauguració va anar acompanyada de diversos dies de celebracions.
Montserrat Massana Comellas ho recorda amb la perspectiva de tota una vida. Nascuda a Vilada el 1934, tenia quinze anys quan va viure l’arribada de la Mare de Déu de Fàtima. Procedent d’una família profundament arrelada al poble, va ser també l’última botiguera de la primera carnisseria de Vilada, oberta a principis del segle XX pel seu tiet avi Pere Massana Simon. La seva trajectòria va anar més enllà del negoci familiar: ha estat vinculada discretament al teixit associatiu i religiós de Vilada i ha mantingut sempre una especial devoció per Fàtima. Avui, ja resident a Berga i amb 92 anys, encara resa cada dia una avemaria a la Mare de Déu.
Aquesta devoció ha tingut també continuïtat en l’Associació Cultural Dones de Fàtima, vinculada a la vida parroquial i associativa del poble. Dones com Maria Carol i Mercè Soler, aquesta última ja traspassada, formen part de la memòria d’una entitat que ha contribuït durant anys a mantenir viva aquesta devoció i a tenir cura de la capella. Actualment, les Dones de Fàtima continuen actives i també han contribuït a la conservació de la capella i de les seves imatges, com en la restauració de la Mare de Déu i del sagrari.
Més de setanta anys després d’aquella visita diocesana, Fàtima continua tenint a Vilada una casa, una capella i, sobretot, una comunitat que en conserva la memòria i la devoció.