L’exhortació pastoral de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas: Heu estat fills, sigueu també mares, orienta tota la pastoral de l’arxidiòcesi sota el signe de la maternitat eclesial, de la qual Maria, n’és prototipus. Que Maria personifiqui el misteri de l’Església vol dir que ella posseïa totes les gràcies que serien donades a l’Església en tots els temps, les virtuts, els carismes i també la seva missió. Ella conté la veritable essència de l’Església. N’és la seva icona. Ella és Dona, Esposa, Verge i Mare. La relació entre Maria i l’Església traspassa tot el pensament dels Pares i s’expressa meravellosament en el capítol VIII de la Lumen gentium del Vaticà II. El Sr. arquebisbe amb la seva exhortació dona fonament teològic a les noves directrius pastorals de l’arxidiòcesi.
Celebrar l’Eucaristia, i per extensió tota la litúrgia, sota el signe de Maria, és celebrar-la amb pura receptivitat del Do del Senyor. Una bella expressió de sant Tomàs d’Aquino, quan parla de Maria, és: Maria, triclinium totius Trinitatis (Maria és lloc de repòs, en el sentit de permanència, de tota la Trinitat). Analògicament es pot dir de l’Església quan celebra l’Eucaristia. Ja que en ella el Pare es dona en el Fill en l’amor de l’Esperit Sant, en la Paraula i en el Sagrament. I l’assemblea esdevé fecunda, allí neix la missió. El Cos de Crist és contínuament engendrat en l’Eucaristia (p. 43). Tota la missió pastoral brolla de l’Eucaristia. El Sr. arquebisbe ho expressa així: “L’eucaristia, on se’ns ofereix el mateix Senyor, constitueix la font i cimal de tota la vida cristiana, esdevenint la llar de fraternitat des d’on brolla la maternitat eclesial.”
Sempre m’ha cridat l’atenció que la missa s’acaba aviat. Havent combregat es diu la postcomunió, la benedicció i el comiat. De seguida l’assemblea es dispersa. Com si hi hagués pressa per acomplir una missió. Hem rebut el sagrament de l’Amor, ara cal participar de la pressa de Maria per portar-lo als altres. La mateixa pressa de Maria per dur la bona nova a Elisabet (Lc 1,39).
L’Eucaristia fa contínuament que l’Església exerceixi la seva maternitat en ordre a la gràcia. La fecunditat de l’Església ve, tant per Maria com per l’Església, de la gràcia de l’Esperit Sant. L’actitud de l’Església, quan celebra l’Eucaristia, és pura receptivitat del Do de Déu. És el goig de saber que Crist està en nosaltres i nosaltres amb Ell.
