Manresa ha participat per primera vegada a la Setmana contra la soledat no desitjada de Sant Joan de Déu (SJD) amb una activitat de sensibilització que va reunir més de 200 persones a la plaça de Neus Català i Pallejà el passat 23 d’octubre. Organitzada per la Fundació Germà Tomàs Canet de la SJD, la proposta va permetre els veïns i veïnes compartir un cafè i una conversa amb persones que han viscut situacions de soledat no desitjada.
Com han explicat els organitzadors, l’acció ha servit per fer visible una realitat que “afecta més de 30 milions de persones a Europa i posar en relleu la importància de les relacions quotidianes per fer-hi front”. La trobada també ha ofert un espai de reflexió compartida per qüestionar els mites que envolten la soledat no desitjada. La iniciativa va formar part de la tercera edició de la Setmana contra la soledat no desitjada de SJD, celebrada del 19 al 25 d’octubre amb activitats de sensibilització i participació ciutadana en una quinzena de ciutats de Catalunya, Andalusia, Aragó i Cantàbria.
Una realitat que afecta totes les edats
En un comunicat, la Fundació Germà Tomàs Canet ha recordat que la soledat no desitjada pot aparèixer en qualsevol etapa de la vida, independentment de l’edat, el sexe, l’origen o la situació social, i pot tenir conseqüències tant en el benestar emocional com en la salut física.
Segons les dades de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (SoledadES), una de cada cinc persones a Espanya experimenta soledat no desitjada. La proporció augmenta fins a una de cada quatre entre els joves i supera la meitat en les persones de més de 80 anys. Quan s’hi combinen dificultats econòmiques i problemes de salut mental, la xifra arriba a sis de cada deu persones.
Per fer front a aquesta situació, els centres de Sant Joan de Déu desenvolupen programes de prevenció i reversió de la soledat que inclouen suport psicològic i espiritual, el foment de les habilitats socials i la creació d’espais de trobada comunitària. En aquest acompanyament, el voluntariat té un paper clau, ja que ofereix suport emocional complementari a l’atenció professional.
