Divendres 5 de juny es va presentar el volum XXI de l’anuari Urgellia. | Foto: Bisbat d'Urgell

L’occità mestre Duran, un nou patriarca de les lletres catalanes

Nova descoberta de Jesús Alturo i Tània Alaix a propòsit del volum 21 d’Urgellia

El Dr. Jesús Alturo i Perucho, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Dra. Tània Alaix i Gimbert, professora de Paleografia i Diplomàtica de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, han identificat l’autor de la traducció i còpia al català de l’única homilia en aquesta llengua que es troba en l’homiliari provençal de Tortosa (Tortosa, Arxiu de la Catedral de Tortosa, ms. 106, fol. 109v) (Fig. 1).

Les Homilies de Tortosa, 1200-1210. Escrites íntegrament en occità inclouen un únic sermó traduït al català, el Sermo in purificatione Sancte Marie, copiat pel mestre Duran entre els anys 1210-1215. Tortosa, ACT, ms. 106, fol. 109v. © Arxiu de la Catedral de Tortosa.

Jesús Alturo i Tània Alaix han pogut precisar també el moment en què es va fer aquesta traducció i còpia simultània, entre els anys 1210-1215, cosa que permet de situar amb major precisió la data de les Homilies de Tortosa dins el primer decenni del segle XIII. La traducció, doncs, de l’homilia de Tortosa esdevé uns cinc o deu anys anterior a les Homilies d’Organyà, que ells fan de vers l’any 1220. Una nova edició crítica serà donada a conèixer en breu.

El nou autor identificat és el mestre Duran (Fig. 2 i 4), un occità vingut amb tota probabilitat de la canònica provençal de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat inicialment a la catedral de Tortosa. Però, a la fi, ingressà a la canònica regular de Santa Maria d’Organyà, d’on fou també canonge.

El mestre Duran, canonge de Santa Maria d’Organyà, autor de la traducció al català del Sermo in purificatione Sancte Marie de l’homiliari de Tortosa, posa per escrit la infeudació per part del comte Roger Bernat de Foix i del seu fill Roger del castell de la Roqueta als germans Guillem i Berenguer Seguí, 26 de març de 1234. La Seu d’Urgell, ACU, fons general, núm. 1392. © Arxius del Bisbat d’Urgell.

Per tant, Organyà es manté com a centre pioner de tot Catalunya en la producció de textos escrits en català. “Amb aquesta descoberta es confirma que Santa Maria d’Organyà i altres institucions eclesiàstiques del bisbat d’Urgell, entre elles la mateixa catedral de Santa Maria, foren uns activíssims centres en els inicis i consolidació del català com a nova llengua d’expressió escrita”.

Amb aquesta descoberta es confirma que Santa Maria d’Organyà i altres institucions eclesiàstiques del bisbat d’Urgell, entre elles la mateixa catedral de Santa Maria, foren uns activíssims centres en els inicis i consolidació del català com a nova llengua d’expressió escrita

Clams de R. Maasèn i la seva filla Romia davant dels senyors del monestir d’Organyà, mitjan segle XIII. Barcelona, BC, reg. 1906, perg. 182. © Biblioteca de Catalunya.

El mateix mestre Duran, canonge de Santa Maria d’Organyà, ha estat identificat per Jesús Alturo i Tània Alaix com l’autor també dels clams anònims que R. Maasèn i la seva filla Romia van presentar davant el monestir d’Organyà (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, reg. 1906, perg. 182) (Fig. 3). “La paternitat d’aquest text explica que aquest document escrit totalment en català presenti alguns occitanismes (seinnors, ten, raon, possedia, paire, maire, seder, senes, miruar). Naturalment, el mestre Duran va aprendre molt bé la llengua catalana, però no aconseguí de desempellegar-se del tot d’alguns usos propis de la seva parla nadiua”.

Aviat, Jesús Alturo i Tània Alaix donaran a conèixer una nova i àmplia antologia de textos inèdits en català preliterari.

El mestre Duran, canonge de Santa Maria d’Organyà, autor dels clams de la família Maasèn, posa per escrit un document el 15 de febrer de 1239. La Seu d’Urgell, ACU, fons de Caboet-Castellbò, núm. 34. © Arxius del Bisbat d’Urgell.

Feu un comentari

×
×