Imagineu un infant o adolescent amb 73 dies d’estiu buits d’activitat? Aquesta és una realitat social sovint invisible. Per a moltes famílies l’arribada de les vacances escolars no representa un període de descans, sinó un buit generador de profundes desigualtats. Està àmpliament demostrat que la participació en activitats extraescolars i de lleure educatiu té un efecte directe en la millora de l’estudi, la prevenció del fracàs escolar i de l’abandonament prematur. Per contra, un estiu sense estímuls ni acompanyament suposa una pèrdua d’aprenentatges equivalent a 2 o 3 mesos d’escolarització, el que s’anomena “bretxa d’estiu”.
El lleure educatiu és una eina essencial de prevenció comunitària contra l’aïllament i la vulnerabilitat infantil. Significa mantenir vincles, rutines i espais de relació i d’aprenentatge més enllà de l’escola. En l’adolescència, oferir alternatives adaptades pot contribuir a prevenir la desconnexió social, un ús excessiu de les pantalles o la desvinculació dels espais comunitaris, alhora que afavoreix la pertinença, l’autonomia i la participació. Des d’una perspectiva de justícia global, l’accés al joc, el lleure, l’esport i la cultura és un mandat jurídic reconegut de manera explícita tant al descans com a l’esbarjo, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seva edat (article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides, 1989). Aquest tractat internacional obliga els estats a propiciar oportunitats adequades en condicions. Per tant, quan el lleure educatiu de qualitat esdevé inaccessible, i es converteix en un privilegi, s’està vulnerant un dret fonamental de la infància.
El Grup d’Esplai Blanquerna va néixer a Tortosa el 1980 precisament amb el compromís d’oferir activitats de lleure estival a les famílies que altrament no tindrien aquestes possibilitats per als seus fills i filles. Amb la ferma voluntat de fer efectius els drets de la infància a través d’una acció social transformadora, l’entitat ha continuat, un estiu més, oferint respostes reals i inclusives adaptades a les diferents edats. Aquesta aposta per garantir la participació de tothom s’ha concretat també en la incorporació dels suports necessaris per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
1 .- El casal de juliol realitzat a dues escoles de la ciutat, oferint espais de joc i relació, i garantit un servei de menjador per a més de 90 infants.
2.- El casal d’agost amb 40 participants, també amb servei de menjador.
3.- Les colònies d’estiu amb 33 participants on s’ha pogut experimentar la convivència intensa i el creixement a prop de la natura.
4.- El programa “Estiu a la carta” el mes de juliol o agost, amb més de 70 joves que han pogut participar d’una proposta innovadora de “tastets” participatius dissenyats i creats pels mateix jovent, d’entre 12 i 15 anys.
Totes quatre iniciatives encarnen l’opció radical del personalisme comunitari: que infants i adolescents de la ciutat comparteixin espais de qualitat i aprenentatge de manera totalment integrada, trencant etiquetes i evitant la segregació i amb igualtat d’oportunitats per a tothom.
Recorda el conegut adagi que per educar un infant es necessita tota la tribu. El desplegament d’unes activitats d’estiu tan àmplies i d’alta qualitat pedagògica no seria possible sense el treball en xarxa, amb el voluntariat, entitats i empreses col·laboradores del territori. Són qui demostren que per educar persones es necessiten persones, fent que l’acompanyament educatiu sigui mutu i proper.
Encara avui no es veu el lleure educatiu com una necessitat prioritària. Perquè experiències d’èxit com les viscudes aquest estiu a Tortosa no hagin de dependre de l’extrema volatilitat del finançament públic puntual, cal impulsar un compromís ferm. Calen polítiques públiques estables coordinades amb els plans educatius d’entorn, els serveis socials del territori, les entitats locals, que defensin de manera estructural el dret dels infants al lleure.
Garantir el lleure educatiu és garantir espais de relació, protecció, participació i desenvolupament, especialment quan desapareix l’estructura quotidiana que aporta l’escola. La qualitat de l’educació que reben els nostres infants i joves a l’estiu és la garantia de la seva dignitat, de la seva llibertat i del seu futur.