Aquest Diumenge de Pentecosta, el papa Lleó XIV ha presidit la santa missa a la Plaça de Sant Pere davant de milers de fidels, procedents de diversos països. El pontífex ha centrat la seva homilia en el relat dels Fets dels Apòstols, i ha recordat que, igual com va passar al cenacle, també avui “baixa sobre nosaltres el do de l’Esperit Sant”. 

A continuació oferim la traducció al català de l’homilia de Lleó XIV, en la qual ha destacat les dimensions essencials de l’acció de l’Esperit Sant, i ha recordat que “per Pentecosta es renova l’Església i el món”.

«Brilla per a nosaltres, germans, el dia plaent en què […] Jesucrist, el Senyor, després de ressuscitat i glorificat per la seva ascensió, envià l’Esperit Sant» (Sant Agustí, Sermo 271, 1). I també avui es revifa allò que va passar al cenacle; davalla sobre nosaltres el do de l’Esperit Sant com un vent impetuós que sacseja, com un estrèpit que ens desperta, com un foc que ens il·lumina (cf. Ac 2,1-11).

Com hem escoltat a la primera lectura, l’Esperit realitza quelcom extraordinari en la vida dels Apòstols. Ells, després de la mort de Jesús, s’havien tancat en la por i la tristesa, però ara reben finalment una mirada nova i una intel·ligència del cor que els ajuda a interpretar els esdeveniments viscuts i a tenir una experiència íntima de la presència del Ressuscitat: l’Esperit Sant venç la seva por, trenca les cadenes interiors, alleuja les ferides, els ungeix amb fortalesa i els dona el coratge de sortir a trobar tothom per anunciar les obres de Déu.

El text dels Fets dels Apòstols ens diu que, a Jerusalem, en aquell moment, hi havia una multitud de les procedències més diverses, i, tanmateix, «cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua» (v. 6). Així, per Pentecosta les portes del cenacle s’obren perquè l’Esperit obre les fronteres. Com afirma Benet XVI: «L’Esperit Sant dona el do de comprendre. Supera la ruptura iniciada a Babel —la confusió dels cors, que ens enfronta els uns amb els altres— i obre les fronteres. […] L’Església ha d’arribar a ser sempre novament allò que ja és: ha d’obrir les fronteres entre els pobles i enderrocar les barreres entre classes i races. En ella no pot haver-hi oblidats ni menyspreats. A l’Església només hi ha germans i germanes de Jesucrist lliures» (Homilia de Pentecosta, 15 maig 2005).

Aquesta és una imatge eloqüent de Pentecosta sobre la qual voldria aturar-me amb vosaltres per meditar-la.

L’Esperit obre les fronteres, primer de tot, dins nostre. És el Do que obre la nostra vida a l’amor. I aquesta presència del Senyor dissol les nostres dureses, les nostres tancades, els egoismes, les pors que ens paralitzen, els narcisisme que ens fan girar només entorn de nosaltres mateixos. L’Esperit Sant ve a desafiar, dins nostre, el risc d’una vida que s’atrofia, absorbida per l’individualisme. És trist observar com en un món on es multipliquen les ocasions per socialitzar, correm el risc d’estar paradoxalment més sols, sempre connectats i, tanmateix, incapaços d’“establir vincles”, sempre immersos en la multitud, però restant viatgers desorientats i solitaris.

L’Esperit de Déu, en canvi, ens fa descobrir una nova manera de veure i viure la vida. Ens obre a la trobada amb nosaltres mateixos, més enllà de les màscares que portem; ens condueix a la trobada amb el Senyor, ensenya a experimentar-ne l’alegria; ens convenç —segons les paraules de Jesús tot just proclamades— que només si romanem en l’amor rebem també la força d’observar la seva Paraula i, per tant, de ser transformats per ella. Obre les fronteres dins nostre, perquè la nostra vida esdevingui un espai hospitalari.

L’Esperit obre també les fronteres en les nostres relacions. En efecte, Jesús diu que aquest Do és l’amor entre Ell i el Pare que ve a habitar en nosaltres. I quan l’amor de Déu habita en nosaltres, som capaços d’obrir-nos als germans, de vèncer les nostres rigideses, de superar la por vers qui és diferent, d’educar les passions que s’alcen dins nostre. Però l’Esperit transforma també aquells perills més ocults que contaminen les nostres relacions, com els malentesos, els prejudicis, les instrumentalitzacions. Penso també —amb molt de dolor— en els casos en què una relació s’intoxica per la voluntat de dominar l’altre, una actitud que sovint desemboca en violència, com, malauradament, ho demostren els nombrosos i recents casos de feminicidi.

L’Esperit Sant, en canvi, fa madurar en nosaltres els fruits que ajuden a viure relacions autèntiques i sanes: «amor, alegria i pau, magnanimitat, afabilitat, bondat i confiança» (Ga 5,22). D’aquesta manera, l’Esperit eixampla les fronteres de les nostres relacions amb els altres i ens obre a l’alegria de la fraternitat. I aquest és un criteri decisiu també per a l’Església: som veritablement l’Església del Ressuscitat i els deixebles de Pentecosta només si entre nosaltres no hi ha ni fronteres ni divisions, si a l’Església sabem dialogar i acollir-nos mútuament integrant les nostres diferències, si com a Església esdevenim un espai acollidor i hospitalari per a tothom.

Per acabar, l’Esperit obre les fronteres també entre els pobles. A Pentecosta els Apòstols parlen les llengües d’aquells que troben, i el caos de Babel és finalment apaivagat per l’harmonia generada per l’Esperit. Les diferències, quan l’Alè diví uneix els nostres cors i ens fa veure en l’altre el rostre d’un germà, no són ocasió de divisió ni de conflicte, sinó un patrimoni comú del qual tots podem beneficiar-nos, i que ens posa a tots en camí, junts, en la fraternitat.

L’Esperit trenca les fronteres i abateix els murs de la indiferència i de l’odi, perquè “ens ensenya tot” i ens “recorda les paraules de Jesús” (cf. Jn 14,26); i, per això, el primer que ensenya, recorda i imprimeix en els nostres cors és el manament de l’amor, que el Senyor ha posat al centre i al cim de tot. I on hi ha amor no hi ha espai per als prejudicis, per a les distàncies de seguretat que ens allunyen del proïsme, per a la lògica de l’exclusió que veiem sorgir, malauradament, també en els nacionalismes polítics.

Precisament celebrant Pentecosta, el papa Francesc observava que: «Avui al món hi ha molta discòrdia, molta divisió. Estem tots connectats i, tanmateix, ens trobem desconnectats entre nosaltres, anestesiats per la indiferència i oprimits per la solitud» (Homilia, 28 maig 2023). I de tot això són un senyal tràgic les guerres que agiten el nostre planeta. Invoquem l’Esperit d’amor i de pau, perquè obri les fronteres, abateixi els murs, dissolgui l’odi i ens ajudi a viure com a fills de l’únic Pare que és al cel.

Germans i germanes: per Pentecosta es renova l’Església i el món! Que el vent vigorós de l’Esperit vingui sobre nosaltres i dins nostre, obri les fronteres del cor, ens doni la gràcia de la trobada amb Déu, ampliï els horitzons de l’amor i sostingui els nostres esforços per a la construcció d’un món on regni la pau.

Que Maria Santíssima, Dona de Pentecosta, Verge visitada per l’Esperit, Mare plena de gràcia, ens acompanyi i intercedeixi per nosaltres.