“Maria, la Mare de Déu, és fonamental en la vida de tot cristià”, ha expressat el papa Lleó a l’abadia de Montserrat, tot remarcant que davant la Mare “se susciten els sentiments més nobles i les conversions més profundes”. Com estava previst, aquest dimecres al migdia el Sant Pare ha culminat el seu pelegrinatge marià a l’abadia de Montserrat, la casa pairal de Catalunya, en un acte, el res de Sant Rosari, que ha congregat unes 8.000 persones i que li ha servit per posar l’accent en la unitat i en la comunitat.
El Papa s’ha mostrat “content d’estar als peus de la Moreneta” i ha recordat els seus anys com a rector a la parròquia de Montserrat, a Trujillo (Perú), on ja va iniciar aquesta devoció. De fet, en l’àpat posterior amb la comunitat ha confiat als monjos que des d’aquella època porta sempre amb ell una petita imatge de la Moreneta. El papa Lleó ha estat flanquejat en tot moment al presbiteri pel bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez García, i pel pare abat de l’abadia de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, mentre estava envoltat de la comunitat benedictina, l’Escolania de Montserrat i diverses desenes de bisbes.
Just a l’entrada el Papa s’ha rentat les mans, ha besat la Vera Creu i ha aspergit amb aigua beneïda, per passar seguidament a la Capella del Santíssim on ha fet una breu oració. Fra Xabier Gómez ha donat la benvinguda a Lleó XIV en la seva qualitat de pastor d’una diòcesi “que vol ser acollidora i missionera” i li ha agraït que ens recordi “la primacia de l’amor de Déu”. Per la seva banda, el pare abat del monestir de Santa Maria de Montserrat ha subratllat al Sant Pare el fet que “la vostra visita ens confirma en la fe i en el sentit d’aquest santuari mil·lenari: acollir és la nostra missió”.
Catequesi sobre la Mare de Déu
Els cinc misteris de Glòria que estructuren el Sant Rosari han estat el cos principal de la pregària del Sant Pare i el poble fidel a la basílica. Per, tot seguit, finalitzar amb el cant de la Salve Regina i del Virolai per part de l’Escolania de Montserrat, a la qual s’hi ha referit com “la més antiga d’Europa”, i al final dels cants el papa Lleó ha venerat la Moreneta.
En el discurs posterior al Sant Rosari, en el qual ha intercalat diferents aportacions en un català amb accent portuguès, Lleó XIV s’ha referit a la història mil·lenària de l’abadia benedictina, ha remarcat les “innombrables històries de devoció que acullen aquests murs al voltant de la Mare de Déu de Montserrat i la sang vessada per Jesús” i ha recordat que el seu predecessor, el papa Francesc, va lliurar la Rosa d’Or a la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i que es pot veure al costat del cambril. El record als màrtirs de Montserrat ha estat present damunt l’altar, amb un reliquiari amb restes dels monjos assassinats a la Guerra Civil.
En referir-se al fet que en la presència de la Mare de Déu el nostre cor es dilata, ha recordat la conversió de sant Ignasi, en aquest mateix espai montserratí, que el va portar a lliurar les armes. Tot seguit ha proposat seguir el millor “programa de vida cristiana”, que és fer cas de la invitació de Maria, quan a les noces de Canà de Galilea va dir als apòstols “Feu el que Ell us digui”, en definitiva, “escoltar la veu del Crist, seguir la seva Paraula i deixar que ens transformi”, ha dit el Pontífex peruà-nord-americà.
“La Mare de Déu ens convida a reconèixer els germans i germanes, sense que ningú no quedi exclòs”
El Papa ha fet una lectura de la imatge de la Moreneta: “En la mà dreta sosté l’esfera del món, expressant la cura materna. La Mare de Déu ens convida a reconèixer els germans i germanes, sense que ningú no quedi exclòs”. I ha convidat, prenent el lema del viatge apostòlic, a “alçar la mirada a Maria i a vestir-nos amb les armes de la pau”, seguint la citació de la carta de sant Pau, i a “custodiar l’amor a la família, els amics, les comunitats cristianes, en les expressions a les xarxes socials…”. I referint-se a l’Infantó, “un nen indefens que reposa a la falda de la mare”, ha demanat posar als peus de tots dos “les cuirasses que han endurit el nostre cor”.
En aquest punt, com està fent al llarg de tot el viatge apostòlic, el papa Lleó ha demanat als homes i dones de bona voluntat que es treballin “un cor reconciliat amb els criteris d’Evangeli” i ha anotat tres vies: la reconciliació, la veritat i la mansuetud. “Hem de treure del nostre cor la crítica, la condemna, l’agressivitat, la violència amb què intentem ocultar les nostres carències”, ha desitjat. El Papa s’ha autocitat reclamant “la força desarmada i desarmant de l’amor”.
“La fe dona vida i dona esperança”, ha saludat el papa Lleó, en acabar el Sant Rosari des del balcó de l’abadia de Montserrat. Prevost no s’ha descuidat d’agrair la presència de tots els pelegrins que s’han acostat a Montserrat, “particularment els nens i nenes”, tot referint-se als més de 800 alumnes de centres escolars adherits a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, i el fet que “a Catalunya acolliu tantes persones estrangeres”. I tot seguit ha estat aclamat amb els crits “Papa León, te queremos un montón”.
La comunitat benedictina, satisfeta
A continuació, el papa Lleó s’ha dirigit al refetor de la comunitat on ha fet l’àpat amb la comunitat benedictina en un ambient més íntim, amb set o vuit prelats (els cardenals Parolin, Cobo i Omella, entre altres) i l’Escolania de Montserrat, que ha cantat la benedicció i acció de gràcies amb uns senzills textos escrits pel P. Jordi Castanyer i musicats a quatre veus pel P. Ireneu Segarra. Després de l’àpat, que ha transcorregut de forma àgil, hi ha hagut una estona de recreació amb el Sant Pare en una sala del monestir on han conversat i s’han fet algunes fotografies.
En aquesta estona de conversa, Lleó XIV ha valorat en els benedictins que, més enllà del conegut ora et labora, la seva aportació com a vida monàstica en un món sorollós és el silenci i l’exemple de l’escolta. També els ha convidat a continuar sent acollidors. I igualment, ha valorat la vida comunitària com un exemple pràctic de sinodalitat, que els benedictins practiquen des del seu origen. “Tinc una impressió molt agradable que aquest bisbe de Roma no parla per parlar, en la poca estona que té diu coses, no hi ha palla en els parlaments”, assegura el P. Jordi Castanyer, OSB.
La comunitat ha obsequiat el Sant Pare amb una còpia gairebé exacta de la Moreneta, en una mida un xic més petita, i un des escolans grans, en nom de l’Escolania, li ha regalat un llibre amb fotografies i la història de la coral. Lleó XIV ha abandonat el monestir una mica abans de les 3 de la tarda.
Un petit equip de monjos, entre els quals l’abat, el prior i el majordom, han vetllat per la preparació d’aquesta visita del Sant Pare: “Hem tingut una feinada i també gent que col·labora amb el santuari. Però no els he vist nerviosos, sinó serens, perquè hi havia una preparació remota important. Ells poden estar ben contents de com ha anat tot i, comunitàriament, estem contents perquè és una visita complexa que s’ha preparat bé, s’han cuidat bé els signes, els tempos, els textos, el tema lingüístic pel que fa a l’idioma català. En aquest punt, la pressió civil i d’Església ha donat bon resultat. Aquesta visita serà un punt important per a Montserrat i Catalunya, la gent haurà quedat en general contenta, les paraules que ens ha adreçat el Sant Pare ens fan estar molt contents, agraïts i estimulats”, valora el P. Castanyer.
Mosaic de pelegrins
Des de dimarts tarda-vespre l’activitat prèvia a l’abadia benedictina ha anat in crescendo, amb els primers pelegrins que arribaven a pernoctar als diferents establiments, caminants que arribaven amb els seus pals d’excursió i la munió d’operaris que posaven a punt tots els equipaments audiovisuals. En una jornada que s’ha aixecat amb el temps rúfol i emboirat, les hores han deixat pas a un dia més obert i temperat que ha permès anar donant color a tot un mosaic de persones vingudes d’aquí i d’arreu. Ja des de primera hora, les forces de seguretat (Mossos, Policia Nacional, seguretat privada) i serveis d’emergències han anat prenent posicions. Els gossos policials ensinistrats també han complert la seva funció.
Hem tingut ocasió de parlar amb algun prevere texà, compatriota de Prevost, que per tercera vegada venia al santuari i que acompanyava una trentena de persones en el pelegrinatge. El personal que anava acomodant les persones que arribaven a les cadires de l’esplanada davant el monestir ha estat exquisit en el tracte i ha projectat l’amabilitat que s’agraeix. S’ha de dir que no s’ha omplert tot l’aforament, possiblement per persones que han desistit de pujar pensant en una possible saturació. També ha estat un bon signe de fraternitat la recepció als peus de la basílica dels monjos benedictins a les seves germanes del monestir de Sant Benet de Montserrat.
És inevitable, en aquests esdeveniments “històrics”, l’omnipresència de la mirada digital a través de mòbils i pantalles que deixen constància. I avui, del cert, aquests dispositius van ben carregats de vídeos i fotografies que ja s’estan compartint.