Hi ha una realitat que, avui dia, encara que se’n vulgui defugir, colpeix el context històric en què vivim: el mar Mediterrani és l’escenari que s’emporta la vida de milers de persones. Les illes de Lampedusa i Linosa, situades al sud d’Itàlia, properes al continent africà, gairebé tocant a Tunísia, van ser el lloc on el papa Lleó va decidir passar el dia 4 de juliol, festivitat de la independència dels Estats Units.
Seguint els passos del seu predecessor, el papa Francesc, que en el seu primer viatge de pontificat va fer una parada precisament en aquesta illa l’any 2013, el papa Lleó també va voler mirar als ulls d’aquesta realitat. En una estada de menys de 24 hores, el Pontífex, en arribar, va deixar clar el motiu de la seva visita: “Avui soc aquí per dir-vos que el Papa continua acompanyant-vos, us sosté i us encoratja”, i va afegir: “No he vingut a fer-vos discursos, sinó a celebrar l’Eucaristia, signe suprem de la presència de Crist enmig nostre.”
El Sant Pare va visitar primer el cementiri local, que inclou una secció per a “musulmans i catòlics, per a joves i grans, blancs i negres, tots ells perduts al mar mentre buscaven la llibertat”. Després es va aturar a la “Porta d’Europa”, una escultura que simbolitza l’esperança per als que arriben per mar, abans de reunir-se amb una família migrant al moll de Favarolo, que va ser rebatejat com a “Moll Papa Francesc” en honor de l’anterior Pontífex en la seva visita.
Abans de la celebració eucarística, l’alcalde, Filippo Mannino, va dirigir unes paraules al Pontífex, agraint-li la visita i definint-la com un regal i un gest fraternal. Mannino definia Lampedusa com “un petit senyal de pau al cor del Mediterrani que es dirigeix als homes de totes les parts del món”. També hi va afegir que “una illa tan petita ha demostrat que fins i tot el que sembla fràgil pot aconseguir coses immenses. Ha acollit, ha socorregut, ha consolat. Ha conegut la por, el cansament, el dolor, la ira, però no ha deixat mai d’allargar la mà”.
Seguidament, es va celebrar la Missa al centre esportiu Arena de Lampedusa, i el fil conductor de l’homilia va ser la paràbola del bon samarità, que el Pontífex va actualitzar: “Avui Lampedusa i Linosa es troben en un camí perillós, com el que baixava de Jerusalem a Jericó.” I hi va afegir: “Aquí no s’ha vist només un, sinó milers d’éssers humans caiguts en mans de bandits que els despullen de tot, els apallissen i se’n van, deixant-los mig morts.”
El compromís d’aquells que decideixen “estimar junts”
Adreçant-se directament als habitants de l’illa, el Papa els va voler agrair el seu compromís. Un reconeixement que va estendre a totes aquelles persones que, “amb el do de la fe o sense”, han decidit estimar juntes, perquè —va dir— “és l’amor el que ha pres forma entre vosaltres. I la compassió, que reconeix un germà o germana en perill al mar, n’és la primera espurna: una crida profunda a fer allò que potser mai hauríeu imaginat possible”. Va tenir també una salutació especial per als emigrants presents, subratllant que ells mateixos no s’han limitat a rebre, sinó que sovint han exercit la solidaritat en el seu propi viatge.
El Pontífex va introduir aleshores una reflexió sobre la llibertat i la responsabilitat: l’amor, va dir, “sempre és en la llibertat, i la llibertat rau en les decisions. Hi ha qui tria no fer-se proïsme i qui decideix no decidir”. Seguidament, va afirmar que “els morts en aquest mar són víctimes tant de decisions preses com de decisions omeses”. Va enumerar, un darrere l’altre, els factors que hi contribueixen: el desinterès pel bé comú i la corrupció als llocs d’origen, un sistema econòmic mundial que genera pobresa i exclusió, la por que alimenta prejudicis i menyspreu, el pensament que aquests problemes no ens afecten, els càlculs criminals de qui es lucra a costa del drama d’altres, i el pas lent i difícil d’una simple gestió de les emergències cap a l’elaboració de polítiques orgàniques i compartides. Tot això, va concloure, reprodueix avui el “passar de llarg” tal com narra el passatge evangèlic.
No hi va faltar tampoc una advertència més punyent: “Sempre hi ha qui tem contaminar-se en entrar en contacte amb els altres, negant així —fins i tot davant el sofriment i la mort— l’origen comú en Déu, la infinita dignitat de cada ésser humà i la crida a l’amor sense límits”. Aturar-se, commoure’s, abaixar-se, plorar davant el dolor d’altri —tal com va fer Jesús— significa entrar en el moviment de l’amor.
«Cadascú disposa d’un àmbit propi d’acció, i és precisament allà —i no enlloc més— on està cridat a triar si alimenta la lògica de la força, encara que només sigui amb indiferència, cinisme, mentida i odi, o si promou la lògica de la pau»
El Papa va voler deixar clar que ningú n’està exempt, de responsabilitat: “Cadascú disposa d’un àmbit propi d’acció, i és precisament allà —i no enlloc més— on està cridat a triar si alimenta la lògica de la força, encara que només sigui amb indiferència, cinisme, mentida i odi, o si promou la lògica de la pau, amb veritat, sobrietat, proximitat i cura”.
Dirigint-se directament a les institucions europees, el Pontífex va reclamar que Europa té la capacitat d’afrontar la crisi de manera orgànica, inserint els primers auxilis en un pla estratègic de llarga durada, capaç d’acollir, protegir, promoure i integrar els emigrants i, alhora, de treballar pel desenvolupament, de manera que ningú no es vegi obligat a emigrar. Tot això vetllant pel respecte de la dignitat de cada persona, un deure, va subratllar, “no només de les institucions públiques sinó de tota la societat civil i de l’Església”.
Lampedusa, destinació turística
El Papa tampoc no va oblidar la identitat turística de l’illa, advertint que aquesta vocació turística pot sentir-se “amenaçada per les rutes migratòries i desembocar en indiferència”, o fins i tot en contraposició, pels seus aspectes més dramàtics. En aquest sentit, va deixar una de les últimes frases: “Hi ha autèntic descans allà on es retroba el sentit de la vida”. Va cloure la reflexió evocant sant Agustí, a qui li agradava descriure la vida humana com una navegació per un mar en tempesta, i el seu destí com un port ferm i segur.
A finals del 2025, l’ACNUR, l’Agència de l’ONU per als refugiats, registrava fins a 41,6 milions de persones refugiades a escala mundial. En aquest context, val a recordar qui és aquella persona que es troba en situació de refugi? Segons l’ACNUR, es defineixen així aquelles persones que s’han vist forçades a abandonar el seu país d’origen i, per tant, han hagut de buscar protecció en un altre Estat. A aquestes, els és impossible tornar, perquè existeix el risc que siguin perseguides per la seva identitat, les seves creences, el seu discurs o per la situació de violència del lloc on provenen. Moltes d’elles es dirigeixen cap a aquestes petites illes italianes com a possible lloc de refugi, algunes hi arriben i d’altres es queden a mig camí. Així, es veu com al llarg del pontificat, Lleó es preocupa per aquesta situació que atempta contra la realitat actual: recentment en el seu pas per les illes Canàries i, aquesta vegada, fent parada a Lampedusa abans de començar el seu període de vacances.