Parlant sobre la litúrgia, evidentment parlo dels signes. Sovint ens pot passar pel cap que quasi totes les normes, rúbriques sobre les celebracions litúrgiques, o bé algú amb més o menys enginy se les ha inventat i per tant, sempre poden estar a disposició de canvi al lliure albir, o bé també podem pensar que cal que imaginem noves coses per anar introduint en les celebracions litúrgiques, perquè les altres han quedat més obsoletes i avorrides. Però si ens passa això és que no ens han explicat la gran riquesa dels signes i símbols litúrgics. Demanem-ho als nostres pastors, catequistes; hi tenim tot el dret. Les normes litúrgiques són pensades per tal que el fidel pugui participar de la litúrgia d’una manera conscient, activa i fructuosa (SC 11).
Pot passar que, per un extrem o un altre, això quedi alterat per altres elements que s’afegeixen, que es treuen, que es dupliquen, i que, en definitiva, empobreixen la litúrgia, ja que queda com quelcom que va a gust del consumidor. Per exemple, ens podem trobar amb presbiteris que tenen, a part de l’ambó, diversos faristols (per a la seu, per a les pregàries dels fidels o per la direcció dels cants) i tots ells recoberts amb un vel del color litúrgic del dia. Pot semblar un element didàctic per al poble de Déu de saber amb el color en quin temps litúrgic ens trobem, però això hauria de quedar reduït a l’ambó de la Paraula de Déu, per tal que quedi ressaltat com a veritable taula de la Paraula de Déu. Un altre element que ens pot despistar és la presència de més d’una creu amb el Crist crucificat al presbiteri. Cal que només n’hi hagi una, de creu, i amb la imatge del Crist crucificat —no ressuscitat—, ja que així queda ben palesa la relació entre aquesta imatge que ens recorda el sacrifici i la proximitat de l’altar com a ara del sacrifici de la missa, com bé ens recorda tot això la Institució General del Missal Romà (n. 117).
Finalment, per posar un tercer element, és quan portem l’encenser i els carbons s’han apagat. Cal entendre la veritat dels signes i, si no fumeja perquè no està encès, evidentment que l’encens no es fondrà ni farà aquell fum perfumat recordant les pregàries del poble sant que pugen a la presència de Déu. És per això que si ens passa, el que hem de fer, amb sentit comú, és ometre’n l’ús, ja que, d’altra manera, semblaria que fingíssim i cal entendre que no estem fent mimètica sinó anamnesi, és a dir memorial.
Animem-nos, doncs, a celebrar segons la veritat dels signes, per tal que puguem participar de la litúrgia conscientment, activa i fructuosa.
