Aquesta pel·lícula porta un títol provocador: L’Evangeli de la Revolució. Uneix dues paraules que algunes vegades s’han presentat com a incompatibles: Evangeli i revolució.
Durant molt de temps es va repetir la coneguda afirmació de Marx que la religió era «l’opi del poble». Tot i això, aquest documental ens porta a una experiència històrica en què la fe cristiana va actuar com una força de despertar, conscienciació, organització i resistència. Allí apareixen les seves possibilitats i també els seus límits
Dirigida per François-Xavier Drouet, la pel·lícula és un documental franc-belga de 115 minuts. Recorre quatre experiències fonamentals d’Amèrica Llatina: El Salvador, el Brasil, Nicaragua i Mèxic, especialment Chiapas. Combina imatges de fitxer amb els testimonis actuals de persones que van participar en aquelles lluites: comunitats cristianes, catequistes, religioses, sacerdots, bisbes, camperols i militants populars. Entre els seus protagonistes apareixen Frei Betto, Leonardo Boff, Júlio Lancellotti i María López Vigil, que ens acompanyarà.
El director parteix duna posició singular. Va ser educat en el catolicisme, va abandonar la fe i actualment es defineix com a ateu. Es va acostar a aquesta història des d’una inquietud política i social: volia comprendre per què tants cristians, en nom de la seva fe, es van comprometre en moviments socials i van estar disposats a arriscar la vida. El documental és, doncs, la mirada d’algú exterior a l’Església que descobreix en el cristianisme una capacitat de compromís que inicialment no esperava trobar. Una mirada a un passat proper que avui pot ser especialment suggeridor.