La xifra de víctimes mortals causades pels dos terratrèmols que han sacsejat Veneçuela ja puja a 235, i hi ha més de 1.500 ferits. Davant d’aquesta situació d’emergència humanitària, els equips de rescat continuen buscant supervivents entre la runa, especialment a les regions de La Guaira i Caracas. En aquest context, el mateix poble i l’Església s’han convertit, una vegada més, en un dels grans suports que té ara la població veneçolana. Així ho han explicat aquest divendres a Ràdio Estel la professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL Andrea Daza, catalana d’origen veneçolà, i el periodista Jesús Hurtado Matute, que, en una trucada telefònica des de Caracas, ha descrit una ciutat que, a poc a poc, va prenent consciència de la magnitud de la tragèdia. Tot i que la seva família més propera es troba fora de perill, reconeix que les notícies sobre noves víctimes mortals no deixen d’arribar.
«Gràcies a Déu, tota la meva família està molt bé, però ja començo a conèixer persones properes que han mort. Un company de formació ha perdut la seva germana, la seva filla, el gendre i dues netes», explica Hurtado, que lamenta que, a mesura que passen les hores, les víctimes deixin de ser una xifra per convertir-se en persones conegudes, famílies i amics.
“Després del doble terratrèmol han continuat les rèpliques i hi ha la por constant que pugui arribar-ne una de més gran”
Per la seva banda, Andrea Daza, des de Barcelona, manté el contacte permanent amb familiars i amics de Veneçuela. “Estan bé, però encara molt impactats, sobretot perquè després del doble terratrèmol han continuat les rèpliques i hi ha la por constant que pugui arribar-ne una de més gran.” Com ha reconegut a Ràdio Estel, aquesta tragèdia també ha deixat al descobert les mancances estructurals que arrossega el país des de fa anys. “La impossibilitat de connectar-se i de disposar d’informació pública ha empitjorat encara més la situació de molts ciutadans. En casos com aquests, la vocació de servei dels mitjans de comunicació és vital”, ha dit, després d’assegurar que el país no estava preparat per afrontar una emergència d’aquestes magnituds.
L’Església, al costat dels més vulnerables
Pel que fa al paper de l’Església, Jesús Hurtado, que, a més de periodista, és candidat al diaconat permanent, ha explicat que moltes entitats eclesials i grups parroquials ja s’han mobilitzat per acompanyar les persones més vulnerables. Ell mateix coordina iniciatives amb altres candidats al diaconat permanent per arribar als barris més afectats. “Estem intentant portar esperança a aquestes persones i ajudar-les”, explica.
“Càritas i les institucions privades siguin les que estan prestant aquesta atenció perquè l’Estat està absolutament col·lapsat”
En aquest sentit, ha subratllat que estan al costat, especialment, de les persones grans que viuen soles, ja que tot i que la prioritat continua sent rescatar supervivents dels edificis esfondrats, ha insistit que aquestes persones no poden quedar oblidades: “Volem que sàpiguen que hi ha gent que pensa en elles.”
Una de les entitats d’Església que ha activat la xarxa d’ajuda més ràpidament ha estat Càritas, que, com ha recordat Hurtado, ja va tenir un paper molt important en la tragèdia de Vargas de l’any 1999. Actualment, Càritas Veneçuela és una de les institucions que més servei presta i, en aquests moments, està atenent la població, que ha vist com l’Estat no ha estat capaç de respondre a l’emergència.
“L’Estat és absolutament ineficient perquè no disposa ni dels recursos ni de l’assessorament necessari. Veneçuela, amb prop de 28 milions d’habitants, només disposa de 7.400 efectius de Protecció Civil. Això fa que Càritas i les institucions privades siguin les que estan prestant aquesta atenció perquè l’Estat està absolutament col·lapsat”, assegura. Segons denuncia, en les primeres hores després del sisme eren els mateixos familiars els qui intentaven rescatar les víctimes. “És la gent, amb les seves pròpies mans, qui intenta treure familiars i amics dels enderrocs.”
“Sempre hem estat un poble molt inclinat a ajudar-nos els uns als altres”
Aquesta solidaritat del poble veneçolà l’han destacat tant Daza com Hurtado. “La solidaritat dels veneçolans és ajudar-nos els uns als altres”, explica Daza, que des de Catalunya reconeix sentir-se impotent davant el patiment dels seus compatriotes, però anima que l’ajuda arribi a través d’entitats que garanteixin que els recursos arribin realment als afectats.
“La nostra esperança és, per descomptat, nostre Senyor Jesucrist, però també la cooperació del mateix poble veneçolà”
Per la seva banda, Hurtado assegura que aquesta resposta col·lectiva és avui el principal motiu d’esperança del poble veneçolà. “La nostra esperança és, per descomptat, nostre Senyor Jesucrist, però també la cooperació del mateix poble veneçolà. Sempre hem estat un poble molt inclinat a ajudar-nos els uns als altres, i en aquests moments aquesta és la nostra esperança més gran.”
Finalment, el periodista ha fet una crida a Ràdio Estel per demanar ajuda, ja que com ha explicat, aquest terratrèmol ha arribat “en el pitjor moment de la nostra història”, després d’anys de crisi econòmica i social. Hurtado ha reconegut que necessiten “absolutament de tot“: equips especialitzats en salvament, metges, medicaments i ajuda humanitària. Tant i ell com Daza confien que la solidaritat del poble veneçolà i el suport internacional permetran salvar el màxim de vides possible i començar, de mica en mica, la reconstrucció del país.
