Ja s’ha complert un mes del començament dels enfrontaments entre l’exèrcit regular del Sudan i els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid. Aquesta nova lluita de poder colpeja un país com el Sudan, que ha viscut llargs anys de guerra civil i que ara es trobava en un procés de democratització després de la caiguda del dictador Omar al-Bashir.

Els nous combats han deixat uns 1.000 morts i un milió de desplaçats

“Som en una situació molt difícil, la gent a la capital i en altres ciutats on passen els atacs estan sense llum, sense aigua i a poc a poc sense aliments”, comenta el missioner combonià Jorge Naranjo a la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada.

Ell és una de les veus de l’Església catòlica al país, una comunitat minoritària però molt activa que ha acompanyat el poble sudanès i milers de refugiats eritreus i sud-sudanesos al llarg de dècades de violència.

El pare Naranjo és el director del Comboni College de Khartum, a la capital del país, un centre d’estudis superiors que, segons explica, ara mateix està completament buit: “Era impossible mantenir el centre obert, és molt a prop d’una caserna de l’exèrcit regular i, tot i que no ha rebut cap bomba, és una zona molt perillosa.”

Altres esglésies, com la catedral de Khartum i alguns centres de l’Església catòlica sí que han estat atacats o han patit grans danys pels bombardejos. Tot i això, l’Església mira de tirar endavant amb la seva missió i més ara que el poble torna a patir les conseqüències de la violència.

“A més de la seguretat personal, d’intentar salvar la vida, ens enfrontem a una nova situació econòmica catastròfica. Al Sudan ja patíem una estagflació, que és quan els preus no deixen de pujar diàriament, alhora que augmenta l’atur i que l’economia s’estanca”, assegura el pare Naranjo, que reconeix que el preocupa enormement com mantenir en els propers mesos tot el personal del seu centre educatiu si no arriba aviat la pau.

Alguns membres de l’Església, com el nunci apostòlic Luis Miguel Muñoz Cárdaba, han hagut de ser evacuats del país. Però encara queden nombrosos sacerdots, religioses i missioners que són a regions més segures, atenent els més necessitats i ara els milers de desplaçats que arriben fugint de les bombes.

“Ara mateix no es veu una solució, així que veig que la pregària és el primer deure i una gran ajuda en aquest moment. Aviat necessitarem també més suport material. Però com sempre, el que és urgent és la pau”, conclou Jorge Naranjo.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!