La primera sensació que té el pelegrí en entrar a l’església del Sant Sepulcre és de caos. Els turistes, l’encens, les espelmes, la bigarrada arquitectura, l’eclecticisme del lloc, els crits dels monjos… “No foto, no foto!”, se sent contínuament. Però entre tot aquest desgavell, el temple alberga dos dels punts més importants de la cristiandat —el Calvari i el Sepulcre de Jesucrist— i també quelcom més humà i corrent: la complexa però rica convivència entre sis denominacions cristianes diferents. Catòlics, ortodoxos grecs, armenis, coptes, siríacs i etíops han litigat durant anys per cada racó de la basílica, però darrerament viuen moments d’especial concòrdia.
“Aquí, Déu veu una petita porció de tota la humanitat. Al Sant Sepulcre s’amaga també la llavor de la universalitat”, sosté fra Stéphane Milovitch, responsable franciscà del temple.
