Des de l’inici del seu pontificat, Francesc va mostrar que les dones no serien un ornament. Des de “l’innocent”, per a molts, nomenament de Barbara Jatta com a directora dels Museus Vaticans, que va revolucionar el món de l’art perquè cap dona no havia dirigit mai cap dels grans museus del món, fins al nomenament de Rafaella Petrini, com a presidenta del Govern de l’Estat de la Ciutat del Vaticà i presidenta de la Pontifícia Comissió per a l’Estat de la Ciutat del Vaticà, moltes dones han estat presents al pontificat de Francesc.
El món digital guarda tots i cadascun d’aquests nomenaments que, en la majoria de les ocasions, han espantat sempre els mateixos, han deixat expectatives sense cobrir per a d’altres, però que, per a la majoria han estat la demostració que hi havia una veritable vocació de canvi.
Tenint clar que no hi ha impediments teològics ni per al diaconat o el presbiterat per a les dones, no es pot llegir en clau de derrota, sinó en clau de l’entorn vaticà. Pensem que quan va nomenar Simona Brambilla, prefecta del Dicasteri per a la Vida Consagrada, va haver de nomenar un proprefecte, home evidentment, perquè sabia que molts cardenals i bisbes es negarien a parlar-hi per no ser una igual. Aquesta és la realitat.
Ha estat valent Francesc obrint les portes del Vaticà a la presència visible de dones, perquè invisibles sempre han estat netejant i atenent les necessitats dels cardenals.
Francesc ens ha fet recordar que no només formem part de l’Església, sinó que som Església pel nostre baptisme exactament igual que els homes. Ens ha permès que la nostra veu sonés en els mateixos llocs que altres veus i que les nostres aportacions, per al bé de l’Església, fossin tingudes en consideració i admeses com la de qualsevol batejat.
Francesc ha cregut en nosaltres i, per tant, ens ha respectat i valorat. Ell sabia que ser dona a l’Església no és fàcil i que hi valen més les accions que una encíclica. També és veritat que algun cop es va ficar en un esbarzerar de difícil comprensió, com quan deia que “l’Església és dona” o esmentava aquella expressió del “geni femení” que, avui dia, ningú no sap ben bé què significa.
En qualsevol cas, mai no havíem tingut tanta presència i veu les dones com en aquest pontificat. Gràcies, Francesc.
