El mes d’octubre passat, la campana de l’ermita de Sant Hilari, a Cardedeu, va desaparèixer. La peça, que datava de 1942 i s’havia refós a partir de l’original de 1415, havia sobreviscut a la Guerra Civil, però no al robatori pel seu valor ja que pesava 90 quilos i era de bronze. Aquesta ermita allunyada del poble va ser un objectiu fàcil, de la mateixa manera que ho va ser la campana de la capelleta de Sant Magí, a Santa Coloma de Queralt, que va ser sostreta aquest estiu. Tots dos robatoris contrasten amb el gran impuls que els darrers anys s’està donant al toc de les campanes, sobretot gràcies a la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya. Sortosament a través del treball de difusió d’aquesta entitat, les campanes no han caigut en l’oblit, sinó tot al contrari, ja que cada vegada són més les persones que les veuen com a autèntiques obres d’art que formen part de la nostra tradició cultural i religiosa. Aquesta renovada empenta al món campaner podria tenir un paper important a l’hora d’evitar nous robatoris, i poder preservar així aquest tresor del nostre passat.
“Hi ha un bon nombre de campanes amb el risc de ser robades o que se’n puguin degradar l’estructura que les aguanta i caiguin”, alerta Jesús Martínez Casanelles, campaner de la catedral de Tarragona.
