Quan parlem d’economia acostumem a veure-la en un sentit únic, “la economia”. Tot i que en el fons sabem que no es així, la creixent inestabilitat política i econòmica mundial ens treu visió i esperança. Especialment des de la crisi bancària i immobiliària de 2008, quan el nostre país va passar d’un 39% de deute públic fins arribar al 100% a partir de 2013, la complexitat de l’economia l’allunya cada cop mes dels ciutadans al servei dels quals hi hauria d’estar; si, l’economia hauria d’estar orientada al bé comú.
Al 2010 va sorgir a Àustria el moviment de l’economia del bé comú (EBC). L’EBC es una proposta de model econòmic que retorna l’economia a aquesta finalitat original de recerca del bé comú. Té per objectiu canviar el concepte d’èxit econòmic , donant el màxim valor a la contribució al bé comú.
No podem pas afirmar que l’economia estigui al servei de la dignitat humana, la justícia social, la sostenibilitat econòmica, i la democràcia. Aquests son justament els 4 valors que l’EBC proposa recuperar com a guies de l’activitat econòmica. Com ho fa?
A nivell macroeconòmic les seves propostes volen corregir els desequilibris posant límits als excessos, i introduint conceptes potents com el de “bens comuns democràtics” aplicat a la gestió de la sanitat, educació, inclús a una reforma del sistema financer per recuperar una banca publica. Tot això acompanyat d’un sistema democràtic perquè els ciutadans defineixin l’anomena’t “Producte del bé comú”, com a indicador principal de l’economia,i que cal posar al costat del PIB. Sabíeu que fa mes de 10 anys que Nacions Unides fa un informe mundial de la felicitat, mesurant la percepció dels ciutadans a 156 països, considerant factors com l’esperança de vida, generositat, suport social, llibertat…?no estem sols en la recerca bé comú!
I en un segon nivell , ja que es tracta de donar valor a la contribució al bé comú, l’economia del bé comú te una eina, el Balanç del bé comú, perquè qualsevol organització pugui mesurar-la. S’avalua la relació amb cada grup d’interès en funció dels valors, i s’obté una puntuació final i un pla de millores. Aquest informe del bé comú compleix tots els requeriments de l’actual legislació sobre informes no financers.
Si estem parlant d’una economia amb valors segurament estarem aprop del que diu la Doctrina Social de l’esglèsia. Ens hi atansem, doncs, i trobem:
Els principis permanents de la doctrina social de l’Església constitueixen els eixos propis i veritables de l’ensenyament social catòlic: es tracta del principi de la dignitat de la persona humana, ,el principi del bé comú, de la subsidiarietat i de la solidaritat. (CDSI 160)
Una societat que, a tots els nivells, vol estar al servei de l’ésser humà és aquella que es proposa com a meta prioritària el bé comú, (CDSI 165)
El principi del destí universal del bens, pel qual els bens de la terra han d’arribar a tota persona humana, demana que s’atengui amb preferència als pobres, amb expressions com la següent: quan donem als pobres les coses indispensables, no els estem donant coses nostres sino que els retornem allò que es seu, mes que un acte de caritat es un deure de justícia (CDSI 184)
La veritat, la llibertat i la justícia neixen de la font interior de la caritat(CDSI 205)…la caritat social ens fa estimar el be comu i cercar el be de totes les persones, en la seva dimensió individual i comunitària (CDSI207)..la caritat social i politica no s’esgota en les relacions personals sino que es desplega en la comunitat social i política, intervenint cercant el be per a la comunitat (CDSI 208).
Tot i que la Doctrina social de l’església te una riquesa moral de molt mes abast, hem trobat un paral·lelisme significatiu amb els 4 valors de l’economia del bé comú. De fet, en el compendi de la Doctrina social de l’església (CDSI) l’expressió “Bé Comú” apareix prop de 200 vegades!
Per tot això, no es d’estranyar que Càritas Diocesana de Barcelona es proposés l’any 2024 elaborar la seva memòria de sostenibilitat seguint els principis i metodologia de l’economia del Bé comú , que sens dubte encaixa amb el seu propòsit i línies d’actuació. Trobareu l’informe al seu Portal de transparència. Ha estat una actuació pionera en el seu àmbit, la qual tindrà continuïtat i nous reptes que podreu conèixer en el transcurs d’aquest any.
