Del 22 al 24 de maig s’ha celebrat a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) el Simposi Internacional El baptisme de Jesús i les tradicions cristianes dels inicis sobre el baptisme (segles II-VI). El congrés ha reunit experts de diverses universitats europees, que han ofert aportacions des de perspectives exegètiques, arqueològiques i teològiques a l’entorn dels textos bíblics i patrístics relacionats amb el baptisme, una qüestió clau en la vida cristiana.

El Dr. Marcos Aceituno Donoso, professor de Sagrada Escriptura a l’AUSP, ha estat el coordinador local de l’esdeveniment, organitzat conjuntament amb el Centre d’Estudis Avançats Més enllà del Cànon de la Universitat de Regensburg i la Càtedra de Nou Testament i d’Apòcrifs d’Antics Cristians de la Humboldt-Universität de Berlín. Aquestes tres institucions organitzen congressos bíblics de forma bianual des de fa 15 anys. El 2024, es va celebrar una edició extraordinària a l’Institut Bíblic Pontifici de Roma, dedicada al Nou Testament i els inicis del cristianisme a la ciutat imperial.

Aquest simposi ha servit per reflexionar sobre el significat del baptisme de Jesús i la seva recepció en les diverses tradicions cristianes. La conferència inaugural, a càrrec del Dr. Armand Puig i Tàrrech, va analitzar els relats del baptisme, destacant la triple figura de Jesús com a batejat per Joan, així com les preguntes que suscita aquest gest i la revelació de Déu que l’acompanya.

Per la seva banda, els especialistes en el Nou Testament Dr. Juan Manuel Granados (Institut Bíblic de Roma) i Dr. Marcos Aceituno (AUSP) van aprofundir en la figura de Pau, remarcant que a les seves cartes el baptisme no s’entén tant com un ritu, sinó com una experiència de transformació personal en Crist. Aquesta visió ha estat rebuda de manera diversa en les tradicions dels segles I i II, fet que demostra la força del llenguatge teològic paulí.

El congrés també ha abordat el paper del baptisme en els debats entre ortodòxia i heretgia. El professor Tobias Nicklas va destacar com determinats autors van interpretar el baptisme des de perspectives subordinacionistes o adopcionistes, diferents del que seria la visió ortodoxa. El professor Jens Schröter va analitzar l’obra del pensador gnòstic Valentí i l’escola valentiniana, que entenia el baptisme com una unció que consagra Jesús com a Fill de Déu, una interpretació no assumida per l’Església apostòlica però rellevant en els segles II i III.

Aquesta línia teològica va tenir també una dimensió litúrgica, com va explicar el professor Harald Buchinger. El baptisme no només s’experimentava com una vivència espiritual profunda, sinó també com una litúrgia sacramental amb implicacions ritualístiques ben definides.