En un món saturat d’estímuls digitals, on la nostra mirada salta frenèticament de notificació en notificació, el filòsof coreano-alemany Byung-Chul Han llança un crit d’alerta: hem perdut la capacitat de contemplar. Tal com exposa en el seu llibre recent Sobre Déu, l’atenció contemplativa és l’antídot a l’atenció hiperactiva (la multitasca). Mentre que l’atenció moderna és extractiva (busca informació, utilitat o plaer), l’atenció inspirada en la mística és acollidora: enfront de l’acceleració, Han proposa el dret a “aturar-se” en les coses; si el sistema ens empeny a dir “sí” a tot (més consum, més clics), la contemplació és la capacitat de dir “no” a l’estímul immediat.
Uns quants segles abans, sant Joan de la Creu parlava de l’atenció amorosa. De fet, la connexió no és casual: Byung-Chul Han és un gran lector de la mística cristiana i utilitza sovint la terminologia dels místics per fonamentar la seva crítica a la modernitat. Per a sant Joan de la Creu, l’atenció amorosa no és un exercici intel·lectual, sinó una disposició de l’ànima. En la seva obra, la contemplació és una notícia amorosa, general i fosca. No busca dades ni conceptes concrets sobre Déu, sinó que consisteix a quedar-se en pau, buidant la ment de desitjos i imatges pròpies per deixar que l’Absolut s’hi manifesti. És una passivitat radical que, paradoxalment, és l’activitat més alta de l’esperit. L’atenció és “amorosa” perquè l’amor és l’única manera de conèixer Déu; l’atenció sense amor no és contemplació.
L’atenció més alta és una “passivitat activa”; per Joan de la Creu, és deixar que Déu actuï; per Han, és deixar que el món ens parli. La gran semblança resideix en la despossessió de l’ego. Tant el sant com el filòsof coincideixen que per estar realment atents a «l’altre» (sigui Déu o la persona que tenim al davant), hem de fer morir el nostre narcisisme. Han suggereix que l’atenció contemplativa és la forma contemporània de l’oració. No es tracta de demanar coses, sinó d’entrar en una actitud d’acolliment absolut. Per a Han, recuperar aquesta atenció és l’única manera de salvar el que és “diví” en el món, ja que la hiperactivitat destrueix tota capacitat de meravella.