On ha anat a parar el dolor de les 800.000 famílies que van perdre casa seva durant la crisi en el període del 2007 al 2013? Què queda del signe del primer de tots els viatges del papa Francesc per trobar-se amb les ànimes afligides dels migrants maltractats a l’illa de Lampedusa? Han pogut refer la seva vida els més de sis milions de persones que van quedar a l’atur l’any 2013 pels efectes de la crisi especulativa financera? Aquestes són algunes de les qüestions inquietants que van quedar flotant en l’aire a l’auditori de Cristianisme i Justícia ahir dijous a la tarda i que es referien als tres àmbits de lluita de les classes populars, conegudes com les tres T: Sostre, Terra i Treball.
En efecte, aquestes tres T les va fer seves el papa Francesc i va dir als moviments populars organitzats que eren “drets sagrats”. Entre el Pontífex argentí i els moviments dels empobrits organitzats es va teixir una història d’admiració mútua: “Si el poble pobre no es resigna, es reorganitza. Vosaltres no us descoratgeu, vosaltres aneu al davant”, remarcava el papa Francesc en un vídeo breu que es va projectar a la sala. El Papa, traspassat el maig de l’any passat, estava convençut que de l’acció comunitària dels pobres de la Terra en depèn no només el seu futur, sinó el de tota la humanitat.
Aquesta història d’amor és la que condensa el sociòleg i professor de la Universitat Complutense de Madrid, Rafael Díaz-Salazar, editor de Francisco. Con los movimientos populares, que ha publicat Desclée de Brouwer. En les trobades mundials d’aquests moviments que va impulsar Francesc, tot partia d’una actitud d’escolta del Papa davant del crit d’aquests empobrits i a partir d’aquí elaborava el pensament i l’acció.
Per això, en l’acte d’ahir a Cristianisme i Justícia es van estructurar tres testimonis a partir de la Terra, el Treball i el Sostre. De la terra es va llegir l’aportació d’Eli Ureña, de Càritas diocesana de Barcelona, sobre el fet migratori. L’advocada va constatar que el relat de les migracions és font de divisió a la nostra societat perquè es relaciona amb por, seguretat i pèrdua de drets socials. Quan, a la pràctica, la majoria de migracions són internes i la mobilitat humana no és pas una anomalia, sinó una constant històrica suscitada per moltes causes: guerres, pobresa, crisi climàtica. La clau, per tant, seria com ens mirem la immigració i quin nosaltres volem ser. El principal llegat de Francesc, en aquesta qüestió, és practicar els quatre verbs que va proposar: acollir, protegir, promoure i integrar. “No són un eslògan, sinó tot un programa que ens ha d’interpel·lar”, assegura Eli Ureña.
Eli Ureña: “El principal llegat de Francesc, en aquesta el fet migratori, és practicar els quatre verbs que va proposar: acollir, protegir, promoure i integrar”
“El capitalisme mata”, és la frase de Francesc que Diosdado Toledano, impulsor de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania, considera que mobilitza a procurar el canvi econòmic i social. La seva aportació en l’àmbit del treball anava en la línia de recordar les carències bàsiques de les classes treballadores: un salari brut mitjà molt per sota de la mitjana europea, la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris enfront de l’increment desbocat de l’habitatge o un atur que continua per sobre de la mitjana europea. Toledano va posar en valor les lluites que han permès defensar les pensions públiques de les retallades o l’alerta constant davant dels intents de privatitzar el sector públic tant en la sanitat com en l’educació. I també va advertir tant sobre el rearmament dels estats com sobre la possibilitat que el castell de sorra de l’economia mundial pugui col·lapsar davant d’una nova crisi especulativa, amb els consegüents efectes negatius sobre la majoria de la població. “El papa Francesc va impulsar que els moviments s’organitzin, es mobilitzin, lluitin i es coordinin entre ells”, va indicar Toledano.
Diosdado Toledano: “El papa Francesc va impulsar que els moviments s’organitzin, es mobilitzin, lluitin i es coordinin entre ells”
Pel que fa al sostre, Juanjo Ramón, membre de la Plataforma d’Afectats per l’Habitatge (PAH), un moviment que neix al Raval fa divuit anys i que se sustenta en el col·lectiu i el recolzament mutu, va fer un repàs per les principals lluites per un habitatge digne i va aportar les xifres de la indignació: els quatre milions d’habitatges buits de l’anterior crisi que continuen en mans de fons d’inversió especulatius, els desnonaments que ara són en un 70% per lloguers impagats i que no han deixat de créixer (se’n produeix un cada quatre minuts) o el truncament dels projectes vitals dels joves per no poder-se emancipar.
En la part final, hi va haver un breu diàleg entre Manu Andueza, de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, i Rafael Díaz-Salazar: “El papa Francesc recordava que s’ha d’acabar amb el capitalisme perquè té un ídol, el diner. I com en algunes religions que demanaven sacrificis, el capitalisme sacrifica éssers humans per l’acumulació de riquesa i l’obtenció de plusvàlues d’uns pocs. Això no ho aguanten ni els treballadors, ni els camperols, ni la mare Terra”, va dir l’editor. Díaz-Salazar va recordar que la biografia de Francesc està marcada per l’experiència de les Villas miseria a Buenos Aires i el testimoni dels curas villeros —com Carlos Múgica, que va ser assassinat pels feixistes— i pel seu compromís contra el tràfic de persones amb finalitats de prostitució.
Rafael Díaz-Salazar: “Necessitem un nou marc cultural i el pensament social més potent que conec és el de Francesc”
El llibre, en aquest sentit, vol ser una eina per anar a les arrels del que passa, recollir el pensament i l’acció anticapitalista de Francesc i els moviments populars i avançar cap al postcapitalisme. “Necessitem un nou marc cultural i el pensament social més potent que conec és el de Francesc”, va concloure Díaz-Salazar.