En una entrevista recent en aquest setmanari, el pedagog i filòsof Gregorio Luri ens alertava de la melmelada sentimental que ho “empastifa” tot. “Amb les emocions no hi ha diàleg racional possible”, afirmava Luri.

Aquesta és una de les causes o de les conseqüències de l’actual societat de la polarització? Les emocions i el hooliganisme cada vegada són més presents. “Per diversos camins es nega als altres el dret a existir i a opinar, i per això es recorre a l’estratègia de ridiculitzar-los, sospitar d’ells, assetjar-los. No es recull la seva part de veritat, els seus valors, i d’aquesta manera la societat s’empobreix i es redueix a la prepotència del més fort” (Fratteli tutti, 15).

L’algoritme de Twitter (ara X) contribueix a la polarització. S’hi crea un caldo de cultiu on em submergeixo, em rodejo i m’enforteixo amb els qui pensen com jo, mentre critico, blasmo, deixo de seguir i bloquejo els que opinen diferent. Aleshores s’esdevé una bombolla malaltissa que no contribueix gens ni mica al necessari diàleg social.

L’Església no és aliena a la polarització. Segons Daniel Arasa, degà de la Facultat de Comunicació Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, “si a les aigües del relativisme, hi afegim les divisions culturals, polítiques i econòmiques, és lògic que les tensions socials característiques de la nostra època es facin també presents en el debat intern de l’Església catòlica”.

Els cristians tenim un compromís enmig d’una societat polaritzada: afavorir el diàleg, la trobada, el perdó i la reconciliació, i reconèixer la veritat i la dignitat de l’altre. “Cercar Déu amb cor sincer, sempre que no ho enfosquim amb els nostres interessos ideològics o instrumentals, ens ajuda a reconèixer-nos companys de camí, veritablement germans” (FT, 274).